SABATERS COM NOSALTRES

L'altre dia la meva filla em va parlar d'una espècie d'insectes, els sabaters d'aigua.

Els sabaters d'aigua viuen i treballen a la superfície del riu. Com jo.

No només no em puc banyar dues vegades al mateix riu sinó que em prou feines m'hi banyo una. Si se'n pot dir banyar-se. Perquè, ho he de dir ras i curt: sóc un ésser superficial.

He provat de capbussar-me per entendre les coses i saber-les a fons. I saber què hi ha al fons. No em manca voluntat, però la meva natura de sabater em rebota cap a la superfície. No aconsegueixo arribar a les causes de res, ni a establir relacions, ni a preveure'n les conseqüències.

M'han dit que n'hi ha prou amb tenir els sentits desperts i la ment oberta, o els sentits oberts i la ment desperta, no ho sé ben bé. Però jo sol no puc. Per això he creat una associació de sabaters i cada dimecres ens capbussarem en un tema. Ens direm sapere aude. És emocionant.

Dimecres. Tenia por que no vingués ningú, però s'han presentat tres ulleres i cinc escafandres.

El primer que farem serà deixar-les a terra.