RUNES DE SANT DANIEL. CALONGE. BAIX EMPORDÀ

Des de les terres del Baix Empordà rebia una nova crònica del Feliu Añaños i Masllovet, en aquesta ocasió els seus passos el duien fins al barri de Sant Daniel, al terme municipal de Calonge.

El fet de tractar-se d’un dels llocs “històrics” del municipi, li feia pensar que l’església mantindria el caire alhora bucòlic i indefinible dels temples que son alhora pagesos i mariners. Dissortament malgrat es conserva encara molta part de l’arquitectura i les maneres de fer del medi rural, dalt del turó al que s’arriba per un entramat de carrerons estrets i costeruts, no hi va trobar - com esperava – una esglesiola que exercí funcions quasi parroquials, sinó un edifici molt malmès, que segons la pagina web de l’Ajuntament ‘sempre ha traspuat un caràcter humil’; és força curiosa l’expressió’ Degué caure en l’abandonament a principis del segle XX’. El darrer comentari també mereix un lloc al Guinness Records ‘ L’ermita té una edificació annexa i el conjunt ha quedat molt tocat pel pas del temps’




Sembla que Sant Daniel, , d'una nau i capçalera semicircular, fou aixecada en una data imprecisa entre segles XVI i XVII, això ens permet qualificar-la com a ‘trentina’ ; aquell Concili, bàsicament plantejat com una reacció enfront del Protestantisme, va suposar un canvi radical per l’església catòlica, que en l’àmbit rural es va traduir en l’aixecament d’ermites, capelles i oratoris, la creació de Confraries, i la celebració d’actes religiosos de caràcter multitudinari, Aplecs i Trobades, de forma periòdica.

L’abandonament del món rural per una bona part de la seva població, que s’explica en part per la reducció de l’activitat agrícola únicament als llocs i/o productes de bona rendibilitat, a la progressiva mecanització d’aquestes feines, i a la competència dels mercats exteriors, comportaran el tancament de molts aquells temples aixecats entusiàsticament entre segles XVI i XVII . La manca de sacerdots, que hores d’ara només pot qualificar-se de tràgica, primer en les terres interiors, i ara ja per arreu, va suposar per a Sant Daniel, i dissortadament suposarà per una munió d’esglésies, capelles, ermites i oratoris, el definitiu ‘cop de gràcia’.

Des del cim del turó hi ha una excel•lent vista sobre Sant Antoni, la plana, el nucli de Calonge i els primers contraforts de les Gavarres.