Ruleta

Un dia més sense menjar i tot just acabes de veure't l'últim trago "d'aigua" que et quedava.
Estàs feta pols i el teu cos no xuta. Les canes van fent pas i les bosses als ulls formen part de la teva trista imatge envers els ulls aliens.
T'esforces per sortir d'entre els cartons i el munt de merda que t'envolta amb ànims renovats per trobar quelcom avui divendres.
Camines encongida i distreta de tot el que la ciutat mou a cada minut que per tu són hores.
Destí el no-res i de cap a l'extinció de la teva vida.
I va haver-hi un temps en què tot et somreia i on el dia a dia se't feia curt i agradable. Fins i tot vas tindre èpoques on triar que fer d'entre totes les opcions que et donava la vida, i et semblava un mal de cap. Ara enyores aquells moments desconcertants i plens d'opcions.
La culpa va ser seva (repeteix el teu cervell) per insistir i manipular la situació.
Si bé és veritat que hi pensaves un dia i un altre en si fer-vos o no aquell primer petó, tenies bastant clar que la situació no era la idònia i valia més deixar-ho córrer... Però ell t'atreia ja feia un temps i es movia entre frases i situacions que semblaven estudiades per tal d'aconseguir la teva complaença, el teu beneplàcit i filar una línia marejant on l'opció agafés forma. I la va agafar! Era gairebé inevitable que arribes el moment i va ser mooooolt diferent d'allò que el teu cap imaginava que seria.
Aquest primer pas et va portar a un temps oblidat entre obligacions i horaris. Eren dies de felicitat incontrolada i d'escapades boges amb trobades clandestines a llocs tant estranys com insípids, però era TANT emocionant!!!
No et cansaves d'ell, de fer coses junts encara que fugasses i d'amagat.
Cine, parc, platja, restaurant, passejar, hotels, xerrar, riure, mirar-vos amb ulls de cabra boja i cares estranyes... el sexe era bo i te'l cardaves allà on fos i com fos.
Perquè sempre t'agradava que el sexe fos cosa de dos, amb les estonetes triomfants que a cadascú li pertoquen. Però amb ell, sense motiu ni explicació, el teu cos et demanava cardar-te'l tu i fins l'extenuació, amb el teu cos tremolós i , aleshores, ell podia guarnir-se una estoneta. Així eren les vostres cardades.
Mai vàreu tindre un cap de setmana sencer pels dos, ni una nit a soles. Tot eren dematins, tardes i a ratets despenjats i descosits.
- Jo li diré avui! Quan els nens dormin. -
- Vols dir? No hauríem d'esperar una mica més? -
- Esperar que?!?! -
- No sé... ja saps... millor... -
- Jo li diré avui per tant tu hauries de fer el mateix. De totes totes ho sabrà d'aquí poc si no és l'endemà mateix!!!! -
Aquella mateixa nit vas començar l'actual etapa de la teva vida en què, ensopegada rere ensopegada va convertir-te amb l'espectre de qui vas ser, una filla, mare i amant com tants altres, però que van saber resoldre-ho molt millor que tu.