Cercador
RUINELE RUSINOASE DE SANCTUARUL MADONNA DEL ROBLE.
Un relat de: Antonio Mora VergésEm colpia dolorosament – fins al moll de l’os – la visió de la infinita ruïna de Santa Maria del Roure , una canònica agustiniana d'època medieval, formada per l'església, el convent i un gran casal.
Les primeres referències documentals daten del segle XIII. El 1485 fou assaltat pels remences i refet posteriorment, sobretot als anys 1532 i 1536. A la primera meitat del segle XVIII s'abandonà.
L'església del priorat – que està sent objecte de ‘recuperació’ - és d'una sola nau amb capçalera poligonal d'estil gòtic. Està construïda amb carreus rectangulars i ben tallats, units amb morter. Es conserva la porta d'entrada, amb arc de mig punt, i una finestra amb un arc molt apuntat. Els suports superiors amb tres arcs un poc apuntats que sostenen una coberta ja desapareguda, però que segurament seria a dues aigües.
Al sud-est es troben diverses dependències del monestir, formant un conjunt amb planta en L que s'adossa a l'església. És un gran edifici enrunat. Només es conserven les parets que delimiten les estances i que estan construïdes amb materials molt modestos. De la planta pis no se'n conserva res. L'únic mur que es conserva gairebé sencer és la façana principal, orientada a llevant, amb una portalada de mig punt adovellada. A la dovella central hi ha una creu en relleu dins una orla. A banda i banda del portal hi ha sengles carreus amb emblemes en relleu. Tant l'església com el casal degueren ser obres coetànies dins el segle XV.
Pel que fa al santuari de la Mare de Déu del Roure, quines runes es localitzen a la banda septentrional, m’abstenia d’entrar en el seu interior pel evident risc d’esfondrament que presenta, amb les restes s’aixecaren algunes cases al segle XIX, el veïnat del Roure, avui també abandonat i enrunat.
Gràcies al Josep Salvany Blanch podem veure la imatge de la marededéu del Roure que seria estúpidament trossejada en els dies foscos que seguien a la sedició militar dels feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA ESPAÑOLA.
http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/93140/164774
http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2012/01/goigs-la-mare-de-deu-del-roure-llers_11.html
La pertinença al REINO DE ESPAÑA és manifestament perjudicial pel Patrimoni Històric i Cultural de Catalunya.
Les primeres referències documentals daten del segle XIII. El 1485 fou assaltat pels remences i refet posteriorment, sobretot als anys 1532 i 1536. A la primera meitat del segle XVIII s'abandonà.
L'església del priorat – que està sent objecte de ‘recuperació’ - és d'una sola nau amb capçalera poligonal d'estil gòtic. Està construïda amb carreus rectangulars i ben tallats, units amb morter. Es conserva la porta d'entrada, amb arc de mig punt, i una finestra amb un arc molt apuntat. Els suports superiors amb tres arcs un poc apuntats que sostenen una coberta ja desapareguda, però que segurament seria a dues aigües.
Al sud-est es troben diverses dependències del monestir, formant un conjunt amb planta en L que s'adossa a l'església. És un gran edifici enrunat. Només es conserven les parets que delimiten les estances i que estan construïdes amb materials molt modestos. De la planta pis no se'n conserva res. L'únic mur que es conserva gairebé sencer és la façana principal, orientada a llevant, amb una portalada de mig punt adovellada. A la dovella central hi ha una creu en relleu dins una orla. A banda i banda del portal hi ha sengles carreus amb emblemes en relleu. Tant l'església com el casal degueren ser obres coetànies dins el segle XV.
Pel que fa al santuari de la Mare de Déu del Roure, quines runes es localitzen a la banda septentrional, m’abstenia d’entrar en el seu interior pel evident risc d’esfondrament que presenta, amb les restes s’aixecaren algunes cases al segle XIX, el veïnat del Roure, avui també abandonat i enrunat.
Gràcies al Josep Salvany Blanch podem veure la imatge de la marededéu del Roure que seria estúpidament trossejada en els dies foscos que seguien a la sedició militar dels feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA ESPAÑOLA.
http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/93140/164774
http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2012/01/goigs-la-mare-de-deu-del-roure-llers_11.html
La pertinença al REINO DE ESPAÑA és manifestament perjudicial pel Patrimoni Històric i Cultural de Catalunya.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5463498 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.