Cercador
Retrat del pas del temps
Un relat de: jaumecasesCom una tornada de cançó trista, sí, la mar irromp
als meus peus descalços. L’aigua els colpeja amb força i fa forja
a la sorra i als dits, que lenta i progressivament
se’m deformen en una flonja i dèbil capa de pell arrugada.
Aleshores entenc el declivi voluntari de la matèria,
els efectes nocius del martelleig precís del sol als teixits de la pell,
flueix així el desgast permanent de la vida, la fusió reiterativa
de l’escuma als porus i a la sorra i la reinterpretació d’una mar estanca
que es repeteix a si mateixa com una tornada trista de cançó.
als meus peus descalços. L’aigua els colpeja amb força i fa forja
a la sorra i als dits, que lenta i progressivament
se’m deformen en una flonja i dèbil capa de pell arrugada.
Aleshores entenc el declivi voluntari de la matèria,
els efectes nocius del martelleig precís del sol als teixits de la pell,
flueix així el desgast permanent de la vida, la fusió reiterativa
de l’escuma als porus i a la sorra i la reinterpretació d’una mar estanca
que es repeteix a si mateixa com una tornada trista de cançó.
Comentaris
-
...[Ofensiu]Poemes per a la Marató | 06-09-2011
Hola Jaume
benvingut a Relats en Català
Si et sembla bé penjaré el teu poema a la pàgina de "Poemes per a la Marató" on estic publicant tots els que rebem.
(el tenies d'enviar per mail a: associacio.relataires@gmail.com)
Ja l'agafo jo mateixa. Moltes gràcies per col.laborar
ARC - Poemes per a la Marató
(montse) -
panxample | 06-09-2011 | Valoració: 10
res, que..., la vida es això, una tornada trista de cançó.
És com un esternut, quan menys t'ho esperes ja ha passat.
cal aprofitar-la.
benvingut a relats
avant