Retorno esgotat

Un relat de: Marcel Vidal

Retorno esgotat.
El pes del costat fosc
de la Vida
m'engrapa amb força l'ànima
i evita que avanci...

Albiro la llum,
lluny.
Llum d'amor.
Intueixo l'abraçada immensa
plena a vessar
d'esguards clars
i d'oceans enfurits

Retorno…
A la recerca del somni càlid
que em dugui a Tu.

Comentaris

  • Jo no m'he esgotat llegint-lo[Ofensiu]
    brideshead | 02-03-2005 | Valoració: 10

    Aquest retorn teu m'ha semblat un alè d'esperança vers el futur, després d'haver patit la foscor que. tota part dolenta de la vida ens ensenya, amb tota la força de les seves urpes... i retornes esgotat, però amb més delit que mai, perquè després de la tempesta, sempre neix el sol, de nou.
    No sé si l'he fet prou meu el teu poema, ni si el comentari és prou encertat, però he vist molt clar un missatge positiu, esperançador, perquè tot ens ajuda a créixer, fins i tot els moments més dolorosos.
    Fascinant, com sempre, un bocinet més de la teva vida.
    Felicitats, de nou. Els teus textos són curts, però tan acurats...