Cercador
RETORN A SANTA MARIA DE PERIQUES. PUIG-REIG. EL BERGUEDÀ.
Un relat de: Antonio Mora VergésAnàvem el Joan Escoda i Prats i l’Antonio Mora Vergés, per les terres de Puig-Reig, que com deiem en un article sobre Santa Maria del Carme de Periques l’any 2.008 - conserva molt i bo del seu passat esplendorós- ; ens aturaríem en aquest espai isolat entre l’eix del Llobregat i el riu, on al costat de gran casal de Periques – d’on pren el nom -, s’alça la capella de Santa Maria del Carme, on rep també culte, Nostra Senyora del Roser.
Amb aquesta denominació : Santa Maria del Carme de Periques , no surt esmentada en la documentació medieval, ni tan sols en la relació de capelles depenents de la parròquia de Sant Martí de Puig-reig del segle XVIII.
Pels estudis fets es creu que es pot identificar aquesta església amb la de Sant Julià, documentada des del segle XI. La primera notícia és del 1026; a partir del segle XIV pren el nom de Sant Julià de la Garriga fins el segle XVIII, quan apareix així esmentada en la relació de capelles depenents de Sant Martí de Puig-reig. Posteriorment hom creu que fou abandonada, i fins que l’edifici amenaçava ruïna. Al començament del segle XX fou rehabilitat i s’instituí el culte a l’Advocació de la Mare de Déu del Carme, que rebé pel fet de trobar-se en aquest punt la denominació de ‘Periques’.
Malgrat totes les transformacions la petita església que acull avui el culte de la Mare de Déu del Carme, i la Mare de Déu del Roser, manté la seva estructura romànica.
S’hi poden apreciar vestigis d’una església de tres naus.
L’absis és molt simple i una mica més ample que la nau.
El mur de tramuntana presenta una arcada bastant gran adovellada, de la qual no se sap la seva funció.
Ens complau extraordinàriament comprovar que actualment es viu a la Masia de Periques, senyorial edifici de finals del XIII o principis del XIV, que fou una gran fortalesa de l’orde militar dels templers, i més tard dels Hospitalers que la sotmeteren al Gran Priorat de Catalunya; la llista dels seus comanadors arriba fins al 1805. En la nostra anterior visita ja advertíem – val a dir que amb joia – que l’edifici estava sent objecte d’obres de manteniment i/o restauració.
Tenim molt a ‘viure’ , en aquest terme de Puig- Reig, sota l’ombra allargassada del ‘Puig Reial’.
Antonio Mora Vergés
Amb aquesta denominació : Santa Maria del Carme de Periques , no surt esmentada en la documentació medieval, ni tan sols en la relació de capelles depenents de la parròquia de Sant Martí de Puig-reig del segle XVIII.
Pels estudis fets es creu que es pot identificar aquesta església amb la de Sant Julià, documentada des del segle XI. La primera notícia és del 1026; a partir del segle XIV pren el nom de Sant Julià de la Garriga fins el segle XVIII, quan apareix així esmentada en la relació de capelles depenents de Sant Martí de Puig-reig. Posteriorment hom creu que fou abandonada, i fins que l’edifici amenaçava ruïna. Al començament del segle XX fou rehabilitat i s’instituí el culte a l’Advocació de la Mare de Déu del Carme, que rebé pel fet de trobar-se en aquest punt la denominació de ‘Periques’.
Malgrat totes les transformacions la petita església que acull avui el culte de la Mare de Déu del Carme, i la Mare de Déu del Roser, manté la seva estructura romànica.
S’hi poden apreciar vestigis d’una església de tres naus.
L’absis és molt simple i una mica més ample que la nau.
El mur de tramuntana presenta una arcada bastant gran adovellada, de la qual no se sap la seva funció.
Ens complau extraordinàriament comprovar que actualment es viu a la Masia de Periques, senyorial edifici de finals del XIII o principis del XIV, que fou una gran fortalesa de l’orde militar dels templers, i més tard dels Hospitalers que la sotmeteren al Gran Priorat de Catalunya; la llista dels seus comanadors arriba fins al 1805. En la nostra anterior visita ja advertíem – val a dir que amb joia – que l’edifici estava sent objecte d’obres de manteniment i/o restauració.
Tenim molt a ‘viure’ , en aquest terme de Puig- Reig, sota l’ombra allargassada del ‘Puig Reial’.
Antonio Mora Vergés
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5460029 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.