Cercador
RETORN A CATALUNYA
Un relat de: Josep Vendrell i Torres- Compartir:
RETORN A CATALUNYA
Ja veig damunt la serra de foc el nostre pi.
Oh gent que per les feixes daurades feu camí!
Em sobta com un vi
la força tota vella i humil que ens agermana.
(És viu com la ginesta i com el blau marí
el teu escarafall, oh noia catalana.)
Com somrieu en hores del vespre, masos blancs,
entre pallers de bona companyia,
i cada mas ateny en curta rodalia
bosquet i blat i vinya i un marge amb tres pollancs.
Voldria, tot perdent-me per valls i fondalades,
dir tes llaors, oh terra de salut!,
enmig de coses fosques i vides oblidades
com aquest grill que canta dins un camí perdut.
Josep Carner
Voldria retornar, o Pàtria meva!,
a aquell temps passat... molt lluny d’aquí,
quan tot allò que començava a veure
-encara que vell– naixia en mi.
Tot era nou i fins i tot la història
plena de sofriment: amb esclavituds i glòria,
anaven juntes per un estrenat camí.
Ara (com el poeta),
ja veig damunt la serra de foc el nostre pi;
i tu, Pàtria novella!,
amb els qui van naixent...
tornes a veure l’estrella
que, radiant i bella,
surt abans del matí.
No retornem a tu, no, Catalunya!,
sempre estàs a dins del nostre si;
en cada moment que ve la vida, no deixes de venir...
te’n vas amb qui s’allunya.
No deixaràs sol cap fill:
O CATALUNYA!
Josep Vendrell i Torres
Ja veig damunt la serra de foc el nostre pi.
Oh gent que per les feixes daurades feu camí!
Em sobta com un vi
la força tota vella i humil que ens agermana.
(És viu com la ginesta i com el blau marí
el teu escarafall, oh noia catalana.)
Com somrieu en hores del vespre, masos blancs,
entre pallers de bona companyia,
i cada mas ateny en curta rodalia
bosquet i blat i vinya i un marge amb tres pollancs.
Voldria, tot perdent-me per valls i fondalades,
dir tes llaors, oh terra de salut!,
enmig de coses fosques i vides oblidades
com aquest grill que canta dins un camí perdut.
Josep Carner
Voldria retornar, o Pàtria meva!,
a aquell temps passat... molt lluny d’aquí,
quan tot allò que començava a veure
-encara que vell– naixia en mi.
Tot era nou i fins i tot la història
plena de sofriment: amb esclavituds i glòria,
anaven juntes per un estrenat camí.
Ara (com el poeta),
ja veig damunt la serra de foc el nostre pi;
i tu, Pàtria novella!,
amb els qui van naixent...
tornes a veure l’estrella
que, radiant i bella,
surt abans del matí.
No retornem a tu, no, Catalunya!,
sempre estàs a dins del nostre si;
en cada moment que ve la vida, no deixes de venir...
te’n vas amb qui s’allunya.
No deixaràs sol cap fill:
O CATALUNYA!
Josep Vendrell i Torres
Comentaris
-
Oh Catalunya, és preciós[Ofensiu]Rafaelmolero | 16-08-2013 | Valoració: 10
Bé, solament et diré, que està de categoria, és original, és esplèndid, és fenomenal,
és de qualitat, no sé quina paraula posar més. Saluts. Rafael Molero
l´Autor
1966 Relats
404 Comentaris
821647 Lectures
Valoració de l'autor: 9.69
Biografia:
Fotografia del mes d'agost de 1964, i de la poesia "AUTORETRAT".POESIA "AUTORETRAT" - http://relataires.com/r/672300
******
OBRES POÈTIQUES DEL MATEIX AUTOR
===================================
XERROLES MEDIEVALS
ORIGINALITAT IMAGINATIVA
ROSELLES CARTOIXANES
OTGER KATHALON
CORS ABRUSATS -Tres poemes d'amor -
MINYONET EL CAP BEN DRET !
DIÀLEGS POÈTICS
OCELLS PERDUTS I MOIXONS BELLUGOSOS -Tagore, vosaltres i jo-
NUVIANCES I ENDRECES
PENSAMENTS ANAGÒGICS i MENYSPREANCES
MITOLOGIA DEL PECAT
RELATS MEUS MÉS LLEGITS
========================
AMOR CREIXENT - 2370 lect.
EL JOU - 1727 lect.
UN DIA DE JOIA - 1399 lect.
VINE AMOR! - 1362 lect.
DEL DESFICI A L'OBSTINACIÓ - 1220 lect.
CANÇÓ DE SANTA FE - 1200 lect.
PERE VENDRELL (S. XIII) - 1212 lect.
ANGELETS DE LA TERRA - 1138 lect.
LA CRIDA - 1089 lect.
ELS CASTLANS DEL CASTELL DE SU - 1081 lect.
CARLES EL CALB - 1043 lect.
DRET DE CUIXA - 1027 lect.
******************************************
Correu: < venrellus@gmail.com >