Rèquiem

Ara que ja no hi ets és quan més et vull i et necessito.
Has tirat per terra tots els nostres plans, m'has deixat sense la teva veu tan dolça i greu. M'abandones quan més em fas falta. He de ser egoista, et vull amb mi, necessito la calor de les teves mans recorrent-me el cos, necessito dormir damunt del teu ventre nu. Vull veure l'immens mar a la teva brillant mirada.
No vull oblidar el teu tacte fresc i radiant ni el teu alè de menta acabada de collir. Les teves ungles mossegades i els teus dits plens de repèls.
Et demano per damunt de tot que no em deixis sola, vull que em guiïs. Sé que no m'has dit adéu, no fa per tu.
Ens tornarem a veure en un futur no molt llunyà i tu m'esperaràs, em tindràs al costat per tota l'eternitat i t'explicaré tot el que he fet en la teva absència.
Sé que en cap moment vols que plori per tu, sé que estàs en un lloc millor, ple de llibres de música i de pianos radiants. Et tinc una petita enveja perquè vull saber que m'espera quan jo acabi el que he vingut a fer aquí.
I Brahms m'acompanya les llàgrimes amb el seu perfecte Rèquiem, tan semblant a tu.
Diu la Catalina que m'estic turmentant, que tinc més mort en mi que vida. I és cert, la mort s'ha apoderat del meu petit cor, em sembla que ets tu qui em fa sentir un cadàver; crec recordar-te a totes hores i moments.
Avui he fet galetes, flams i pastís de nata amb maduixes...
Tu estàs tranquil, sense fer res, només llegint els teus preuats llibres de música i escoltant el cant dels àngels que deuen assajar pel seu pròxim recital celestial.
T'enyoro, vull fer-te l'amor i no puc. I ho imagino a cada segon, em recreo pensant on em feies arribar quan les nostres ànimes es fonien. Vull que tornis per fer-me sentir tu. Vull que em besis i m'acaronis, necessito veure't! Tant costa d'entendre? El teu cos morè damunt del meu cos de sucre blanc, l'aigua del mar ens farà de llençol i la lluna i les estrelles ens espiaran d'amagat amb un silenci sepulcral, mai millor dit. No vull despertar-me d'aquest somni tant meravellós, em sents? Els peixets de l'aigua negra s'esgarrifen al veure'ns; pescadors i enamorats s'humilien perquè saben que mai podran sentir el que nosaltres sentim al fer el que més ens agrada: estimar-nos.
I la música i els pianos et segueixen!
I fins llavors...
Jo continuo a la meva caseta de maduixetes i cireretes.
Jo continuo plorant per tu encara que ho faig al llitet perquè no em vegis.
Jo continuo tenint la teva mort en mi.
T'estimo.