Relax

Estoretes, bosses amb roba, sacs de dormir, cantimplores, caixes, més caixes plenes i moltés més coses. El cotxe de Roser anava ple. Roser havia passat l'anterior cap de setmana a Oliva, ella i uns amics seus se n'havien anat d'acampada. I ara estaven tornant cap a Barcelona, que era el seu lloc de residència des de feia huit mesos. No ho era abans perquè no treballaven i no tenien prou recursos per poder pagar el lloguer d'un pis d'un dels carrers principals de la capital. Roser conduïa a velocitat normal, escoltant "Remember When" , d'Avril Lavigne, que sonava a la ràdio en eixos moments. No tenia pressa, però sentia una necessitat immediata d'una dutxa d'aigua calenta i després una llarga migdiada.

S'havia acomiadat dels seus amics mitja hora abans, però no podia soportar pensar que ja s'havia acabat i que, l'endemà, tornaria a la rutina. No volia donar-se compte que, en dos o tres mesos, no podria tornar a vore aquelles persones que li feien tan feliç. L'acampada li havia servit per despejar el cap dels estudis i de l'agonia que li havia deixat Toni, el seu, ara, ex. A pesar que Roser estava més que farta de dir-li a tothom que ell era un idiota i que no sentia que l'estava estimant com es mereixia, ara el trobava a faltar. Era un sentiment bipolar que suponia que se li passaria al cap del temps.

Mentre estava capbussejada amb els seus pensaments, va apreciar davant dels seus ulls la imatge més preciosa i més curiosa al mateix temps que mai havia vist. No va poder evitar parar el cotxe per fer-li una foto i afegir-la a la seua col·lecció d'imatges impactants. Degut a la boira, un núvol estava "cremant" la muntanya. Se li va acudir que algun dia que tinguera lliure, pujaria amb boira al cim d'una muntanya.

Ja havia acabat de sonar "remember when" i ja no tenia el Toni a la ment. Només hi tenia la dutxa amb aigua calenta i el pròxim destí per fer una acampada.