Relat d'un personatge

Un relat de: 1101ilime

Ens convidaren, a fer una visita en una casa rural, del Ripollès
el primer que varem veure, va ser uns cavalls, que corrien al galop
per aquelles contrades.
Al entrar a la casa, el que ens va cridar l'atenció, va ser veure un gran saló, am tot de quadres de cantants d'òpera, i al vell mig i havia el da d'un home i una dona, ella molt alta i plena, pleníssima... cara somrient, i com si ens dones la benvinguda.
Entrarem a un altre salo, un piano de cua , el bell mig, i mols seients envoltats de esplendorosos sofàs, es veia que allò era per fer-hi concerts.
Varem veure, que no hi havia ni un sol cendrer pels fumadors, dons pels cantants, això es pena de mort ; i restant obligats, a no respirar, cap fum ; per això viuen, en aquest pre Perineu, que fins i tot l'aire no es veu, i es pot escoltar el silenci.
El majordom, d'amagat ens va confessar que la mestressa, no havia fet els suficients diners, amb les seves actuacions, doncs anant pel mon sense parar, una actuació rere l'altre, no tenia tems de parlar amb la família, i naturalment ni de beure-la, i per això quant era a Austràlia, o qualsevol país, es podia estar mitja hora al telèfon, o el que fos i encara que es molt car, valia la pena.
Ens va explicar, que el seu marit, també es cantant, i es varen enamorar en plena escena, de Madame Butterfly, quant ell li fa el petó,
li va fer tant bé, i tant real, com mai es feu en una escena, i ella com es natural, es va quedar molt enamorada.
Varen tenir fills, i sense anular les moltes actuacions, ningú es pot imaginar, la dificultat de compaginar, la feina d'un artista, com es ella, amb tot l'esclavatge que això comporta, i poder viure amb família.
Ara la nena ja gran ; primer va estudiar ballet, i a conseqüència d'una lesió irreversible, va decidir cantar com la mare, però no li fa la competència, ara canten juntes, fent les delícies de tot-hom, tant una com l'altre.
Es passejant pels millors teatres, la mare ja esta jubilada, i no poc compatir amb les millors cantants del món, però la filla li dona la nota que correspon.
Ens varem acomiadar, d'aquelles belles personalitats, i molt especialment del pare de la casa, que va deixar la seva carrera artística, per dedicar-se als fills, doncs la mare no podia, per raons òbvies.

Emili 27 de abril del 2006 Diada de la Verge de Montserrat
Patrona de Catalunya



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de 1101ilime

1101ilime

85 Relats

53 Comentaris

72927 Lectures

Valoració de l'autor: 8.57

Biografia:
Molt he estimat i molt estimo encara
Ho dic content i fins un poc sorprès
de tant d'amor que tot ho clarifica.
Molt he estimat i estimaré molt més
sense cap llei de mirament ni traves
que m'escatimin el fons plaer
que molta gent dirà incomprensible.

Ho dic content: molt he estimat i molt
he d'estimar. Vull que tothom ho sàpiga.
Des de l'altura clara d'aquest cos
que em fa de tornaveu o de resposta
quant el desig reclama plenituds,
des de la intensitat d'una mirada
o bé des l'ardor d'un sol bes,
proclamo el meu amor, el legitimo.

Miquel Martí i Pol

ANGELSEMILI@telefonica.net