Regalèssia roja, en forma d'espiral

L'últim cop que la vaig veure... a si en aquella cafeteria. Un dimecres al matí assolellat de primavera, que res tenia a envejar de qualsevol matí del mes d'agost. M'havia demanat un cafè amb gel, assegut a la terrassa, gaudint d'un excel·lent bany de sol. Desprès d'uns minuts vaig distingir-la, asseguda a la barra desplegant una regalèssia en forma d'espiral. Va ser en veure aquella llaminadura en les seves mans seguint aquella mena de ritual. Quan sense temps per recordar en el passat llunyà de l'adolescència quan vaig tenir aquella erecció, plaent i dolorosa per l'opressió dels texans.

Va ser amb ella, aquella tarda de dijous gras que tothom va marxar a mig camí a berenar menys nosaltres dos. Ens vam quedar a casa seva, en la seva habitació amb una bossa de llaminadures i xerrant. Vam xerrar una bona estona. De sobte drets i nus un davant l'altre a dos metres de distància mirant-nos als ulls. Amb una regalèssia en forma d'espiral desplegada. Teníem ficat cadascun l'extrem d'aquell fil de dos metres. Ella encara la recordo amb aquell cos d'adolescent, perfecte. Mirant-me als ulls. Jo nu amb una erecció èrtica com un pal. El meu penis dibuixava una paral·lela perfecta fins l'infinit amb el fil tens. Anàvem ficant a poc a poc aquella llaminadura dins la nostra boca, fins que s'anava desfent. Vam estar una bona estona així, però ja no sols ens miràvem al ulls. Aquells cossos nus era per no perdre'ls de vista. El desig va poder més que el joc i abans d'arribar al final del cordó em vaig posar al darrera d'ella, però encara amb el dolç a la boca. La vaig agafar per la cintura i la vaig prémer contra el meu cos. Al sentir la suau carícia de les seves natges, no vaig tenir una ejaculació precoç de miracle, de miracle i perquè hem vaig ennuegar amb la llaminadura, que encara estava desfent-se a les nostres boques. Desprès de l'ensurt, crec que no se'n va adonar i si ho va fer va dissimular molt bé. Vaig posar-li una mà sobre el seu ventre pla i amb l'altra amb una suau carícia vaig buscar-li un pit, terç i dur com una pedra de riu, prement-la fort contra el meu cos. Va ser llavors quan vaig engolir tota la regalèssia fins arribar als seus llavis suaus.

Un home entra al bar i es dirigeix cap a ella. Li dona un copet al cul i li mossega una orella. Ella se'n dur un ensurt, amb un petit botet damunt del tamboret. Li diu no se que i li ofereix un extrem d'aquella llaminadura. Ell li rebutja violentament amb una ma mentre amb l'altra gesticulant li demana alguna cosa al cambrer. Un whisky a aquelles hores del matí?
M'acabo el cafè i me'n vaig.

I ara atònit davant del televisor noto que fa estona que hem regalimen llàgrimes per la cara davant de tant cruel noticia. Com l'havien pogut matar? Aleshores la veu del meu fill hem fa tornar en si.
- Estàs plorant papi?
M'adono que la meva família. La Marta, la meva esposa, la Laia, la meva filla de dos anys i l'Enric de cinc anys hem miren atònits. Jo només puc gesticular unes paraules al meu fill.
- Tens regalèssia amb forma d'espiral... que sigui roja.