Records

Arriba el fred acompanyat de melancolia
Arriben llargues nits i carrers omplerts de fulles
Tornen els durs matins que semblaven ja oblidats
I tornen els records més castigats.

És aquella rara sensació quan et lleves
És el saber que ja no hi ets
El temps m'ha explicat com ja no tornaràs
I és que el temps mai m'ha fallat i sempre m'ha dit la veritat

I com pesa el record, per què no deixa posar-me dreta?
Ja no sé alçar-me i mirar el més enllà.
De segur que el temps curarà les profundes ferides,
M'ha dit que és feina difícil però que si en ell confio tot sortirà bé.

Malgrat tot he vist barallar-se el temps amb el record i això m'ha preocupat
serà que el record vol acabar amb el temps?
serà que el temps mai podrà matar el record?

En busca d'una solució ha aparegut la raó discutint amb el meu cor
No, el cor no vol renunciar a estimar
La raó diu que es deixi guiar.

Mentrestant jo miro des de lluny, observo i em pregunto qui ho sabrà.
Qui sabrà què serà de mi?
Qui em podrà dir com acabarà?

Algun dia, llunyà potser, el temps i el record sabran acceptar-se,
El cor i la raó coincidiran.
I aquell dia la felicitat apareixerà saludant orgullosa i res la farà marxar perquè mai més la deixaré escapar.