RECORDS

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
De records del meu poble en tinc molts, tot i que barrejo imatges amb paraules i sons amb imaginació. Vaja, que ben mirat, recordo poc o només porcions mig inventades d'una infantesa riallera i desinflada dels problemes de la vida. És ben bé que parlo com un avi, i només en tinc quaranta-nou, però quan la vida et colpeja quan menys t'ho esperes, i a més a més, s'hi recrea, no ets capaç de posar l'altra galta amb elegància i fer com si no hagués passat res.
Religiós, religiós, no m'hi considero, potser creient, i més concretament, en alguna figura divina, però no d’inspiració catòlica, sinó divina d'espiritualitat més volàtil, perquè em doni resposta a les preguntes que em fan tornar un xic tarambana. “Però qui sóc jo per qüestionar com funciona la vida?”; i m'ho dic en veu alta, després xiuxiuejant i seguidament dins del meu cap, que és on té més ressò i, a la vegada, el pitjor escenari per enfonsar-se sol.
Sobre les vistes que tinc a davant no puc dir res de dolent. De la Capella de Sant Bernat de Menthon, a pocs quilòmetres d'on vivia de petit, només en tinc bones paraules. Pels voltants vaig petonejar a noies, vaig buscar bolets amb el meu pare i potser van caure dues o tres visites, no més, a l'interior de la capella neoromànica. Però a dia d'avui, aquestes pedres històriques no em solucionen res, només m'alleugereixen part del mal viure. I és que, quan tot és de color negre, ni el millor paisatge pot fer-te capgirar el pensament i tornar-te la fe perduda en un futur esperançador. Encara que he de reconèixer que fa intents, i t'esbossa somriures quan tires enrere en el temps i et situes en altres anys, en altres circumstàncies i en una vida passada que sempre t'imagines que va ser millor. En fi! Suposo que es tracta d'això, vull dir de sobreviure a les pitjors etapes de la vida recordant el que t'omplia el cor d'alegria i despreocupació. Ja que si no fos per això, quin sentit té tot plegat?

Pseudònim: Pagesot

Comentaris

  • Fe, records i filosofia[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-03-2018 | Valoració: 10

    Un relat que dóna per pensar molt, per reflexionar sobre moltes coses i on cadascú hi té la seva opinió. Jo crec que el record treballa més amb el positiu que no pas amb el negatiu. I que la fe és aquella creença no racional. En fi, bon relat reflexiu. Una forta abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: