Records espacials

Avui he anat al magatzem de la nau i mentre rebuscava he trobat el meu primer vestit espacial ara ja inservible, després de tant ús. Presentava alguna esgarrinxada de tantes missions que havia viscut al límit per a l'alt comandament. També hi eren les meves botes de la sort, ara ja de talla petita i brutes d'oli hidràulic. Tantes sortides a l'espai que havia viscut!. Vaig sospirar. Moments, aventures, emocions i alguna petita tristesa que altra. Miro dins de la caixa de seguretat amb el meu nom i, després de posar el codi de seguretat, l'únic que trobo és un petit projector. En tocar-lo s'activa el seu funcionament i emet instantànies que jo havia viscut al llarg de la meva vida: planetes amb vegetació i flora autòctona, explosions de restes d'estels, paisatges plens de colors vius, família i amics. Una imatge rere l'altra. Els vaig recordant content i les revisc mentre dibuixo un somriure que es va fent gran fins a omplir el meu rostre. Tot és felicitat! Quants records! De sobte, apareix una imatge sense color ni cap rastre de vida, que no reconec de moment, que m'angoixa. No l'aconsegueixo recordar i em va entristint a poc a poc per dins. Intento apagar el projector, mentre crido nerviós i desesperat, fins que la imatge al final desapareix. Res no té sentit. Al final la darrera visió projectada, tan important com les altres o fins i tot més, consistia en la meva darrera mirada, just abans de saltar a l'interior del forat negre, quan em van dir que estava sol a l'espai i era impossible el meu retorn a la terra.