Cercador
RECORDS EN GRIS
Un relat de: Antonio Mora VergésRecordo, com i fos ahir, quan els grisos pujaven a l’autobús per la porta davantera. No he trobat però, cap imatge, ja sabeu que vivim en una democràcia PLENA, oi?.
Recordo, que en una ocasió, el gris va pujar a l’autobús, i es va asseure amb intenció de cedir el seient a la seva esposa, un viatger però, li va retreure la seva actitud, i va anar d’un pel que la resta de viatgers li fan la pell.
Recordo que m’explicaven que en els Pisos de la Obra Sindical del Hogar, convivien forçadament famílies que havien estat lleials a la República, i que fins ho havien pagat amb internaments a presó, i/o en camps de concentració, o en les files de l’exercit repetint el mal dit Servei Militar, i membres dels cossos de seguretat. Uns i altres ho sabien – o pensaven saber-ho tot dels altres -, i la convivència era força difícil, perquè els “ armats” – sobretot si eren un xic curts de gambals – es sentien “ protegits “ per la dictadura, i volien imposar el seu criteri, ja fos en qüestions comunitàries, ja en relacions entre veïns, o fins entre els fills d’uns i altres. El cert era però, que sempre que era possible, els infants evitaven relacionar-se amb els fills dels agents, i les dones feien el mateix a les seves dones. Ningú ho deia – i menys ho escrivia – però, tothom intentava fer-los el buit.
Vaig conèixer un policia que MAI va pujar sense pagar a l’autobús, que SEMPRE va anar o tornar de la feina amb vestit de carrer, i que MAI va posar als penjadors roba de feina. Tots sabíem que era policia, i ell potser que havia fet cadascun dels veïns. Els seus fills no jugaven MAI amb els altres nens, i la dona mantenia una relació cordial i educada amb la resta de dones netejava l’escala quan li tocava.
Aquell home – com fèiem alguns, potser amb més esforç – va donar estudis superiors als fills.
Al cap dels anys, quasi a punt de passar a la jubilació, el trobava a la Comissària quan em cridaven com Advocat d’Ofici, ens saludàvem amb respecte.
Recordo, que en una ocasió, el gris va pujar a l’autobús, i es va asseure amb intenció de cedir el seient a la seva esposa, un viatger però, li va retreure la seva actitud, i va anar d’un pel que la resta de viatgers li fan la pell.
Recordo que m’explicaven que en els Pisos de la Obra Sindical del Hogar, convivien forçadament famílies que havien estat lleials a la República, i que fins ho havien pagat amb internaments a presó, i/o en camps de concentració, o en les files de l’exercit repetint el mal dit Servei Militar, i membres dels cossos de seguretat. Uns i altres ho sabien – o pensaven saber-ho tot dels altres -, i la convivència era força difícil, perquè els “ armats” – sobretot si eren un xic curts de gambals – es sentien “ protegits “ per la dictadura, i volien imposar el seu criteri, ja fos en qüestions comunitàries, ja en relacions entre veïns, o fins entre els fills d’uns i altres. El cert era però, que sempre que era possible, els infants evitaven relacionar-se amb els fills dels agents, i les dones feien el mateix a les seves dones. Ningú ho deia – i menys ho escrivia – però, tothom intentava fer-los el buit.
Vaig conèixer un policia que MAI va pujar sense pagar a l’autobús, que SEMPRE va anar o tornar de la feina amb vestit de carrer, i que MAI va posar als penjadors roba de feina. Tots sabíem que era policia, i ell potser que havia fet cadascun dels veïns. Els seus fills no jugaven MAI amb els altres nens, i la dona mantenia una relació cordial i educada amb la resta de dones netejava l’escala quan li tocava.
Aquell home – com fèiem alguns, potser amb més esforç – va donar estudis superiors als fills.
Al cap dels anys, quasi a punt de passar a la jubilació, el trobava a la Comissària quan em cridaven com Advocat d’Ofici, ens saludàvem amb respecte.
Comentaris
-
Llegitf[Ofensiu]Prou bé | 27-03-2023
Alguns records compartits.
Amb total cordialitat -
Agraïments [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 25-03-2023
Bona vesprada, Antonio: Gràcies per llegir-me el meu poema Moreneta del meu cor, on dius que he sabut cantar les gràcies de les seues dones.
(Per ser, dir la paraula "Felicitat" per a donar-me l'enhorabona, no és correcta. Deu de ser "enhorabona")
Cordialment.
PERLA DE VELLUT
-
Un policia molt eficaç...[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 24-03-2023
Un bon policia que va donar estudis superiors als fills, això sí que està molt ben encertat i amb educació.
I fou molt recte, a la seua jubilació.
Bons records, has fet, Antonio.
Cordialment.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5460029 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.