Cercador
Records. De quan no hi eren.
Un relat de: Epicuri- Compartir:
Els cos guarda inscrits els secrets
de quan el nostre pensament
no hi era.
Els somnis són el record de la nit.
...On érem?
Els Records vesteixen el temps.
Els trilobits, recorden milions d'anys
records dels seus records, guarden
escrits a les pedres.
És, pot ser quan el record no hi és.
que es dona l'existència sencera.
És el record d'un moment
el que et pot donar sentit
a tota existència fugissera.
És un és i no res.
La imatge del somni
quan és dilueix:
Records.
De quan no hi eren.
Comentaris
-
Records... [Ofensiu]Eloi Miró | 21-10-2013 | Valoració: 10
Aquest relat, d’una manera molt especial, m’ha recordat el que em deia la mare des de petit... deia que quan dormíem l’ànima sortia del nostre cos i se n’anava lluny d’allà on descansàvem, i que els records eren els viatges que havia o podia haver fet al nostra ànima.
Curiositats que a vegades un vol compartir!
Molt de gust i et t’aniré llegint de tant en tant!
Una abraçada:
Eloi
l´Autor
1124 Relats
836 Comentaris
429359 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.Em re-escric a mida que em llegeixes.
Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.
Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.
El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.
Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.
La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE
Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.
Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.
Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.
La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .
La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.
M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.
O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.
J.V. FOIX.
Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.
Jaume Sisa.
Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.
Joan Maragall.
Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.
markonomistes@hotmail.com