Realitat sense sucre

Avui els follets i les fades no tenen res a celebrar.

Ells juguen a cartes , però ni se les miren, apilen cartes i cartes, sense motivació per guanyar ni perdre. No es miren i no pronuncien cap mot.
Elles no es miren al mirall, ni es pinten els ulls, perquè les llàgrimes no siguin negres.

Una fada camina sola. Dur botes de muntanya, però ella ja no fa excursions. " Potser em compraré una bici-pensa". Però realment no li fa il.lusió, "anar amb bici sola m´avorreix".

No vola per les nits de màgia, perquè li han tallat les ales avanç de començar a volar.

Les fades companyes li ofereixen torrons, però no tenen gust, ni ella estómac per digerir res més. Ho recorda tot ensucrat.

Hi ha cançons que no sonaran.

" Si això és sentir, s´està fent insuportable - pensa".

Havia aprés a adormir-se en aquella posició i imaginant que ho feien junts, ara no sap com dormir, la imaginació pot ser tant traïdora...S´adorm i es desperta plorant.

La fada profundament trista sap que la vida és un regal, però ara mateix, res no és suficient. Vol dormir, dormir, dormir, i sobretot, no somiar, perquè fer-ho seria somiar amb ell...I encara fa més dolor, quan el follet dorm com un soc. Sempre dorm com un soc.

D´aquesta manera, el món dels follets i les fades s´ha parat. Hi ha un altre món, un que dóna voltes, però hi ha coses a la vida que no són compatibles.