Quin patir tot plegat

És curiós això d’anar fent-se gran, és un tòpic, sí, però una font inesgotable de reflexions. Sorprèn trobar-te xerrant amb amics de temes de què solies riure’t; temes de grans amb paraules de grans i posats de grans. Quin temps més boig últimament, oi? Aquesta tenda juraria que abans no hi era, com canvia el barri. Han venut ja el pis els pares de la Clàudia? Mots i expressions ben normals que fa ben poc estaven lluny de formar part del nostre lèxic actiu. Es tracta d’una evolució totalment normal i relaxada, no te n’adones fins que la tens al damunt; amb un cafè amb llet sense sucre i un moneder ple de cèntims que t’avergonyiria utilitzar temps enrere.

A mi fer-me gran em va arribar de jove, sempre he estat un patidor de manual i ara amb vint anys sembla que m’hagi de caure el món a sobre. Tindre temps de fer tot el que vull? M’agradaria estudiar això, però és clar que si ho faig perdria massa anys. El cap ple de plans de futur, calculant anys, incerteses i projectes de vida sense ni saber si dinaré espaguetis o macarrons perquè estem a final de mes i no puc permetre’m altra cosa. S’ha de dir també, que per molt planificat que sigui i per molt que pateixi per sobre de tot soc un dropo; una combinació dolenta que em porta força mals de cap.

I és que, al cap i a la fi, és inevitable viure en el record d’aquella infància de setmanes inacabables i estacions infinites. Cada dia més llarg que l’anterior i una vida llarguíssima al davant. A l’hivern un fart de passar fred i demanar un estiu ben calentó i a l’estiu una calor horrorosa i llarga com un dia sense pa que et fa suplicar un hivern gèlid per desfer-te del record de la suada. Però de cop i volta ara resulta que envelleixes i tot s’escurça: els dies no donen més de si, se’t fa tot massa curt i sembla que l’any no tingui dies suficients per a fer la meitat del que vols. O tot molt ràpid o tot molt lent, el temps sí que deu ser relatiu, però també és un torracollons.

Pateixo perquè no sé si enyoro més l’eternitat passada o enyoraré molt més en un futur el temps frenètic i excitant de la vida d’adolescent, volàtil, lleugera i apassionat, un sac de mals i problemes, de joia i plaers.

2 de març de 2022, Salamanca