Quin paio!!!!

Teclejava nerviosament les lletres a la pantalla de l'ordinador.... yahoo.es... potser m'havia escrit algunes ratlles. De fet frisava per veure el seu nom. Feia quatre dies que no sabia res d'ell. M'havia magrejat tota. Recordo la seva mà grapejant-me el cul al mig del carrer. Petonejant-me el coll amb tendresa. D'això feia quatre dies. Jo li deia que no podia ser. - No pot ser , que no ho veus? .- I em continuava petonejant els llavis els ulls, el nas, tota jo. I ell m'anava dient que era un cabró i un egoista, que no fes cas d'aquells petons, però que no podia parar, que bla bla bla. Pero continuava.
Al posar la meva direcció a la pantalla vaig tancar els ulls esperant que quan els obrís, aparegués un mail seu, dient-me que m'estimava tant, que no podia viure sense mi, que remouria cel i terra i lluitaria per mi. Que fins i tot aniria a casa el meu xicot a parlar amb ell. Que el baixón en la relació que teniem ara era perquè no ens estimavem suficient, que ell si que m'estimava de veritat. Que ell sabia què era amor i no el meu xicot. Que jo no m'havia de preocupar per res.
Els únics emails que vaig trobar van ser d'antigues companyes de classe fent referència al sopar que preparaven pel proper divendres. Iuju! Quina il.lusió! Sopar d'antigues companyes casades amb nens. Súper emocionant!!!!!!
Vaig estar controlant el meu impuls fins que no vaig poder més i li vaig escriure un email al menda en qüestió.
Entre paraules inconexes, vaig deixar-li anar que li escriuria quatre linies el dia de Sant Jordi, i aprofitaria per enviar-li una rosa internauta. (a veure si entenia la indirecta). Una hora, dos, tres,... migdia, tarda i vespre,...No va haver-hi resposta. Potser m'havia passat. Potser es creia que estava absolutament enamorada d'ell. I el que jo volia era que algú em fes sentir viva. Volia sentir emoció, el cuquet a l'estómac. Pero que no estava enamorada d'ell en absolut.
Li vaig tornar a escriure un altre email. .- Mira, estava cansada, millor que no facis cas del que t'acabo de dir. Millor amics. Ja saps, estic en una etapa que no vaig gaire bé amb el meu xicot i bla bla bla.
Vaig dir les paraules màgiques: millor amics. La resposta que abans havia estat nula, ara va trigar tan sols uns minuts.- Dona ja t'ho deia jo, que no ho veus, que millor que mantinguem l'amistat. Que sóc un egoísta i no miro només que per mi. Quin descans, em pensava que t'havia deixat tocada,... bla bla bla.
Tocada??? Pero escolta, qui s'ha cregut que és aquest paio? Eduardo Noriega? Ai el tio!!!! Potser el tocat era ell, que no aconseguia que una relació li funcionés bé. En canvi jo amb el meu xicot ja feia molt de temps que conviviem junts. Haviem viscut tantes coses junts. I pensar que podia haver canviat el meu xicot per aquest troç de soca, que no sabia què era donar un petó ben donat. Algú li hauria de dir!!!!
Vaig trucar al meu xicot. De cop, el vaig trobar tant a faltar......