Cercador
Qui?
Un relat de: Eugeni Mur- Compartir:
Volant com un blanc colom picassià ferit pel silenci nu,
aquesta tarda perd unes gotes de sol rogenc, ales avall,
entapissant d'esperança la terra tenyida d'humana sang.
Només amb la llum dels ulls clucs, i des de la serenitat,
pot obrir finestres a la foscor dels qui miren sense veure
i camegen desarmats d'humanitat amb els estris de matar.
Ara vola entre les escletxes de la nit, les cordes d'un piano
i els sons d'un acordió; com si fos un blanc colom picassià
ferit pel silenci i els ulls que miren, però que no veuen mai.
l´Autor
36 Relats
50 Comentaris
33865 Lectures
Valoració de l'autor: 9.42
Biografia:
MÉS COMPRENDRÀSMés comprendràs com més els mots t'apropin
a la vora del riu de tu mateix
i sense por t'encaris amb la teva
fluent realitat.
Mudances, ritmes,
no fan més que ennoblir-te i afermar-te
quan els saps assumir sense recances.
Ofega, doncs, tot allò que t'allunyi
del projecte de tu i accepta totes
les solitutds i totes les mancances
sense neguit.
Fes de l'amor la norma
que t'alliberi de temors i angoixes
i et faci clars els horitzons del somni.
Miquel Martí i Pol