Qui és més covard?

Et tinc davant meu
i no aconsegueixo
mirar-te els ulls.

Em sento covarda
i em fa mal recordar
com es pot arribar a mentir tant,
...tant.

Em vénen ganes de córrer,
cridar a pulmó obert
i deixar anar tot el que he acumulat
durant aquests anys.

Vull plorar com una nena petita,
a qualsevol racó,
on ningú no em pugui veure.

Però no,
no tinc per què amagar-me,
jo no.

Tanco els punys,
ràbia i impotència,
aixeco la mirada
...i me l'esquives.

Ara ets tu
qui no s'atreveix
a mirar-me la cara.
...potser no pots?

Ara ja sé
que no sóc jo
la covarda
...no.

Ara ja sé
que no tinc cap motiu
per ser-ne
...tu sí.

Respiro
i segueixo caminant
com sempre he anat fent,
…com sempre he anat fent…