Què més ens queda

Ja he travessat la frontera;
ja tot pot succeir-me
però el subconscient,
que com un paràsit m'extirpa la raó
em fa patir en el meu propi recer.

Cops del mall empunyat pel gegant patern
fan sotregar el món i el banyen en plom fred.
Una nena de somriure sincer m'ofereix l'última flor
que ha brotat en cultius d'asfalt i de por.
"Què més ens queda?", pregunto jo
però els cops del mall no s'aturen, copejen fort.

El brogit estrepitós acaba,
La solitud m'encalça.
Un somriure infantil i sincer s'ofega
entre mars de plom fred.
Què més ens queda ?