Qué està passant?

Mai heu buscat, amb la mirada concetrada, els lavabos més propers?.
Al bell mig de l'aéroport, quan faltaven pocs minuts per l'enllairament de l'avió que m'havia de dur a qualsèvol lloc, així em trobava jo. La mirada dibuixava un perfecte travelling que hagués signat més d'un director de cinema novell. Sabia el que havia de localitzar: un requadre amb dues figuretes estilitzades d'ambdós sexes. Pels altaveus feien l'última crida a l'embarcament de l'avió. Estava segur que si em dirigia cap a l'avió no tindria el temps suficient per evitar l'inevitable. No podia passar per aquest tràngol. Per altre banda si no aconseguia un espai d'intimitat en no masses segons, la catàstrofe estaba servida. Tot l'aéroport girava al voltant meu. I el pitjor era que ho feia massa depressa. Semblava la fi de tot plegat.

"Cataluuuunya Ràaaadio!. Les notícies de les set: dos joves palestins han estat assassinats...".