Què dir? què pensar? com actuar?

Què dir? Què pensar? Com actuar...?
Típica berbena de poble, l'alcohol sembla com si entrés tot sol. No notes com però comença a pujar...
Rius, balles, converses, segueixes bevent... La música sona, no te n'adones.
Si de cop i volta poses un mínim d'atenció sents melodies que et resulten familiars, potser de temps passats, potser més bé de l'estil de la mare. Tot i això, la música no és gens important, realment és el que menys importa, tot el context enquadra, és coherent... Coneguts, cigarrets, rialles... segueixes bevent. Sents com una escalfor s'apodera de les teves galtes, et sents alegre, amb ganes de riure. Les cames ballen per si mateixes, segueixes bevent... et bellugues...
De sobte una mirada. Mirada que es creua amb la teva. Mirada coneguda. Mínima importància, tot sembla un tant confós. Coincidència. És ell, el David. Massa confiança, hem crescut junts, un més de la colla de sempre, gairebé com a germans.
Novament, mirada que congela l'ànima. Però... amb tant guirigall... tanta gent... poca nitidesa. Segueixes bevent.
Intentes evitar-ho, però cada cop més aquesta situació condueix a controlar els ulls que no aturen d'irradiar-te. Successivament comproves la seva direcció, amb dissimul, però fent impossibles les retrobades. Es repeteixen les mirades, una rere l'altre, es desvien, s'interrompen però es retroben. L'acció es reitera. Els fils conductors cada cop connecten més, fins que per uns instant sembla com si la música s'aturés, el renou s'esvaís i tan sols hi quedàs la penetració pupila a pupila. Ho interpreto com una cridada, semblem imans. Ambdós ens dirigim com per irradiació cap al mateix carrer. Un carrer sense llum, al marge de la gresca. La música sembla llunyana, menys sonora. Cada cop s'aprecia menys gent, cada cop.. cada cop... ningú... Notes les passes ressonar. Massa alcohol ingerit.
Foscor, l'ambient d'escalfor humà de la berbena s'ha convertit en humitat, roada i silenci. Tot volteja, sent contacte físic que no puc definir, no puc expressar, contacte que no controlo. Tot se mou fora de les meves ordres.
Connexió, emoció, desenfrenament, passió, rapidesa, descontrol, seducció, sensacions...
24 hores després: penediment, què dir? Què pensar? Com actuar?