Quantitzant els sentiments

Qui estima més? Tu o jo? Sempre ha sigut un problema quantitzar els sentiments. Aquests depenen de l'emissor, però també del receptor. No hi ha prou en rebre els fotons de l'amor, s'han de captar, absorbir, utilitzar. Però qui és l'emissor i qui el receptor? En una relació, ambdós objectes alternen la seva funcionalitat. Quan reps un fotó de l'amor, n'emets un altre de diferent freqüència, fet que agraeix l'emissor (ara receptor) ja que enriqueix el seu espectre i fa que quan emeti nous fotons de l'amor ho pugui fer amb una gamma de freqüències més amplia.

Hi ha fotons de l'amor molt energètics i per tant d'alta freqüència. Aquests poden impactar amb àtoms de les neurones del receptor i així arrancar electrons de les neurones produint una baixa capacitat racional. Aquests fotons també poden transformar-se en parelles electró - positró (positroni) al xocar amb nuclis atòmics. En aquest cas el receptor experimenta durant una deu milionèsima part de segon el que seria un món perfecte i dual però insostenible. Posteriorment ambdues partícules es fusionen formant dos fotons d'igual energia i moment oposat i el sistema recupera el seu estat natural.

Hi ha receptors que es comporten d'una manera força curiosa, s'anomenen cossos negres. No és que siguin negres, simplement que absorbeixen tot l'espectre de freqüències d'una manera força egoista i egocèntrica aparentment. Són cossos que contínuament reben fotons de l'amor els qual utilitzen per augmentar la seva temperatura. Aquests cossos tenen la particularitat que posteriorment es converteixen en emissors i tot el que emeten és propi del cos, sense que hi hagi cap tipus de reflexió. I és que un bon receptor sempre és un bon emissor, si es que no canalitza l'energia tèrmica per altres mitjans...

En definitiva, l'amor s'expressa mitjançant fotons. Aquests, tenen una energia que depèn de la freqüència provocant danys neuronals a causa de l'efecte fotoelèctric o en casos de fotons molt energètics, creant positronis. I sobretot recordar que un cos que és bon receptor, sempre hauria de ser bon emissor si no es vol desmuntar tota la física quàntica.