Quan Gilgamesh reneix

Et buscava entre cavitats diürnes per on s'hagués escolat la llum invisible als meus ulls, i et vaig trobar entre somnis confusos rosegant penombres entre matèria gris. Ara el sexe ha iniciat la teva civilització i has perdut l'estat salvatge, aviat et corromprà la fama i faràs ofenses als déus. En el centre del teu viatge jo seré el mirall de la teva humanitat. Aviat ens trobarem havent creuat el riu que encega tot desig d'immortalitat. Et sabré orgullós i em sabràs gelosa. Ha passat molt temps d'aquest futur que hem compartit plegats. Ara només podem rodejar aquest misteri que ens ha encegat. Porta'm a la teva ciutat, Gilgamesh, no esperis ni un minut més.  Vull contemplar el temple d'Ishtar i rodejar-lo d'oracions. La futilitat de l'existència t'ha convertit en el rei. Gràcies al teu doble ja tornes a ser el bon governant. Enkidu ha restaurat el teu tron ancià. Ja tornes a ser sacerdot de rituals i és digne el teu sacrifici. Contemplo la teva alegria perquè m'ensenyis el secret més enllà de la moral. Alguns diuen que estàs al Louvre, jo et veig a dintre meu. Només han desterrat la pedra de la memòria. No em deixis sola amb el bé i el mal. Saps que també em va poder la son quan se'm mostrava el revers de tants treballs. Tu ets Uruk, la solemnitat narrada d'una Sumèria tangible per l'esperit i intangible pel temps. No sé si ets tu o sóc jo, el temps i l'amor em confonen. Et torno a recordar i m'envaeix l'esperit. La teva imatge m'esperança d'un renéixer. Te'n recordes de quan tenies por? Ara tens menys supèrbia, però l'arrogància t'ha fet gran. T'he fet el meu germà. Om