Prometeu, el tità de bon cor

La història de Prometeu, pare dels humans per a la mitologia grega, imagino que es prou coneguda; per venjança va robar el foc a Zeus, i el va donar als homes, als que va instruir en l'ús de les tècniques, que el fet mateix de tenir i mantenir el foc, va ajudar a desenvolupar. El càstig etern que pateix per la nostra causa, i quina alliberació fonamenta els avenços científics , tot i que en masses ocasions, topem amb el límit de la pròpia existència humana; també el dono per conegut.

Hi ha però, una història en la que el caràcter bondadós en excés de Prometeu queda palesament acreditat : S'explica que un dia un camperol, li va retreure que malgrat la seva condició quasi divina, no tenia els coneixements bàsics d'agricultura, com el camperol bocamoll, es bastava de tenir. Prometeu, - tot i sentir-se ofès per aquell home - li va pregar que el fes partícip dels seus anhels i en allò que estes en la seva ma, li donaria compliment i resposta.

El camperol, li va demanar que els elements de la naturalesa, l'obeïssin en tot i per tot, durant el període d'una collita; Prometeu li va intentar fer veure, que en mans únicament d'ell, de ben segur que els elements farien més mal que bé, però finalment va acceptar la proposta del camperol.

Desprès de sembrar, va demanar o millor, va manar uns dies de pluja, desprès sol i més sol , fins que li va semblar que calia tornar a regar, i així successivament, el fred, el vent, la neu, la boira, les gebrades, tot el que es propi del temps hivernal, aquell any, no van tenir feina.

El blat va créixer com mai ho havia fet, dos pams més alt que en el millor dels anys, des de que la humanitat tenia consciència; el camperol estava molt cofoi, amb la collita que tindrien segur, que hi hauria gra per més d'un decenni !

Finalment va arribar l'hora de la sega, i quan van recollir el blat es va veure que els grans estaven buits, aleshores el camperol és va queixar amargament a Prometeu , perquè has permès que succeís això ?, El Tità va recordar al camperol la seva petició "que els elements de la naturalesa, l'obeïssin en tot i per tot, durant el període d'una collita" , com així havia estat, com també els seus dubtes quan a la realització del projecte. Prometeu li va explicar com era d'important per al blat i per a la vida en general, superar les adversitats, els problemes, els imprevistos, com cada caiguda ens ensenya a caminar més drets !

L'home presumptuós, no va escoltar aquelles reflexions, no va voler veure, que més enllà del blat, també altres conreus i formes de vida, havien patit per la seva culpa, ni aleshores, ni ara , no vol escoltar les paraules del Tità, i encara avui està convençut, de que si li deixen organitzar a ell la vida, la cosa funcionarà millor.

Tu amic lector, com ho veus ?

© Antonio Mora Vergés mora.a@guimera.info