Producte nacional

Fes superàvit,
tota hora és aquesta hora
en que pots fugir de l'indemne temps
i capbussar-te, indòmit,
dins l'estrapel·la idea per persuadir a qui no t'aclama.
Ara, que sóc producte nacional,
propi de la nostra terreta,
fem un jaç tendre, de fonoll
de garriga argilosa i un poc de pèl,
i finestres dins les parets.
Tu, qui em mira,
qui sap parlar, qui m'atemoreix amb els seus arguments fal·làsics:
Sóc producte nacional.

Si no convé,
sempre em poden vendre a l'aeroport
perquè l'home és una matèria encara
emprada com a mercaderia,
com l'insigne poder,
qui neda en l'abundància.
Denúncia.