Matances de Faust VI

VI.-
Crec en un de sol,
verro totpoderós
creador de la soll i de la barraca
i en el porc, únic fill seu.

Pintures resoltes en silenci,
veus amarades de llustre
que esdevenen corcs assedegats.
Engoleixen del tassó de l'existència
un verdanc del temps, un corc més gran.
Adormit, somiï
escriure coses molt simples,
mínimes, sense importància.
Només hi trob, però,
un degoteig tènue
de grans festes, casernes, aniversaris, odis.
Tot quan tinc és groc i de menys d'un centímetre.
L'espai de la soll s'omple de gom a gom de profecies
i nous temps que han d'arribar.
Sóc al bar i no arriba el gin.
Torn apel·lar la clemència del cambrer,
tot ell, finor de la casolana espera eterna.
Un eixam d'idees proscrites
s'endiumengen i surten al gran ballet del meu cap.
És segura la transició?
Que pot fer-me canviar d'idea?
Demà,
demà matarem el porc
i de les carns magres;
n'agafarem una grapada
escorxant-lo de viu en viu.
En lleparem la sal
i capolat,
en menjarem la part més gustosa.

Crec en un de sol,
verro totpoderós
creador de la soll i la barraca
i en el porc, únic fill seu.