Postguerra

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
Mentre col·loca uns lilàs a la tomba dels Puig, el Rafa sospira feliç. El silenci i la quietud del cementiri és la millor teràpia després dels anys de guerra i de fugides constants arrossegant la família.

Pel camí de xiprers veu arribar la senyora Puri. Rar és el dia que no apareix pel fossar, s’apropa a la tomba del seu difunt marit i la sent parlar dels fills, del veïns del poble i de la seva soledat. Al cap d’una estona, el ve a buscar al cau que serveix d’oficina i tots dos prenen un cafetó. El cafè de cada dia els ha unit d’una manera singular.

El Rafa és un tipus intel·ligent, caut, astut, sagaç. Els seus ulls blaus com el cel de l’Empordà sempre miren la mestressa de Can Pagès amb mesura, amb discreció. Volen dir-li que mai trairà el secret que comparteixen, que pot comptar amb ell.

La Senyora Puri admira la lleialtat de l´enterramorts. Agraeix que l’ajudés a traslladar el cadàver del seu marit a casa seva i així fer veure a tothom que el cacic del poble havia mort al seu llit en lloc del prostíbul de la vila. Tanmateix, la seva sensatesa fa que tingui un as a la màniga i dins la seva bíblia guarda el carnet d’afiliació al partit comunista d’en Rafa. El va trobar per casualitat ben amagat darrera el pot del cafè i va pensar que algun dia podria ser moneda de canvi.

Avui tot anirà igual, xerraran i es miraran amb ponderació ja que tots dos tenen coses que no poden explicar i han comprès que per sobreviure a l’Espanya de 1953 el que cal tenir és prudència.


Sofia Barbal

Comentaris

  • Quins temps![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 16-11-2017

    Temps de misèria, postguerra i prudència. Sobre tot molta prudència per sobreviure-hi.

  • Quins temps![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 16-11-2017 | Valoració: 10

    Si, si, aquells temps eren així, s'havia de viure amb una prudència extremada. Recordo un article publicat al diari "Tele-Exprés" on es denunciava la gestió de prostíbuls per part de vídues de militars i que va acabar amb el seu autor, en Huertas Claveria a la presó. Magnífic relat Sofia! Una abraçada.

    Aleix
    ,

  • un text genial[Ofensiu]
    Jaume Dargó | 16-11-2017

    que fins sembla que s'empelti de la prudència que narra.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: