PONT D’ORNIU. COLONIA ROSAL. OLVAN. BERGUEDÀ JUSSÀ

La Rosa Planell Grau , el Miquel Pujol Mur i l’Antonio Mora Vergés, ens aturàvem davant les restes més visibles de l’anomena’t Pont d’Orniu, a la vora de la Colònia Rosal, en el costat que pertany al terme d’Olvan.



No trobem cap explicació pel que fa al topònim Orniu, i agrairem com sempre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Es defensa una datació baix medieval per aquesta obra, aixecada en un moment indeterminat del segle XIV. Reforça aquesta tesis el fet que l’any 1369 les baronies de la Portella —de la qual depenia el terme d’Olvan— i de Lluçà van passar a mans dels barons de Pinós i de Mataplana, senyors de Bagà i de la Pobla de Lillet.
El canvi de la senyoria feudal va comportar anys de prosperitat a la contrada, amb la construcció a Gironella, per exemple, de l’església de Santa Eulàlia (en el darrer quart del segle XIV) i d’un pont (1389) sobre el riu Llobregat.

Documentalment però, la primera notícia del Pont d’Orniu, dit ara ‘Pont Vell’ data del 1719, i fa referència a la necessitat de reconstruir-lo.

L’absència de riuades documentades en aquella època i la proximitat del final de la guerra de Successió (1702-1714), fan pensar que va ser destruït- com es recull als segadors- ‘per dessolar la terra ‘. Ens calia la ‘retenció indeguda’ dels cabals catalans duta a terme pel Jose Luis Rodríguez Zapatero, per prendre consciència de l’odi extrem que ens tenen – des de sempre - els nostres mals veïns.

Ens apropem al tercer centenari d’aquell genocidi estremidor, que s’enduria les llibertats catalanes, l pretenia alhora – a sang i fetge – esborrar la nostra llengua i la nostra cultura.




Les derruïdes restes del Pont d’Orniu, clamen reparació i revenja a les aigües que ara dolçament, s’emporta el Llobregat fins al mar.