Poeta enamorat

Silenci

Sol, a la seva cambra, pensa en ella.

Ja no sap el que sent, només vol tornar-la a veure,

contemplar la seva figura...

els seus cabells, els seus ulls,

els seus llavis... Ella.



No es coneixen, ni tan sols han xerrat mai,

només s'han vist un cop, un moment,

un instant meravellós que va fer que ell no pogués,

no volgués, pensar en una altra dona, en uns altres llavis,

en uns altres ulls...



Perquè? Perquè no pot pensar en res més?

No ho sap... i li és igual.

Tan sols té la certesa que necessita veure-la de nou, sols un cop més...

i és que... li havia fet sentir tantes coses en tan poc temps!



L'estimava, la desitjava, patia en silenci per ella... i ella...

Ella mai ho sabria.