Cercador
Plou, i el món s'oxida
Un relat de: sants78Plou
i el món que han fet s'oxida
en una putrefacció taronja
que creix i s'exten
a edificis i carrers,
a semàfors, senyals i cervells.
Formant una alba que el verd es menjarà.
Un verd que ja creix, sota el ciment,
que el trenca imperceptiblement,
esquerdant l'asfalt
que havia amagat la terra.
Avui, mentrestant, plou
sense que ho hagi
detectat cap satèl·lit
ni cap estació metereològica.
Una pluja que no ha sigut notícia,
que ha enganyat als barómetres
i als homes del temps.
Que ha fet saltar la màquina
i ha regat els pensaments
fent dels cranis fonts i rius d'idees transparents.
Plou, i les gotes cauen sobre el ramat
amb la força de mil llamps.
l´Autor
704 Relats
508 Comentaris
490886 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Colpejar un cop i un altrefins trencar els vidres de la REALITAT.
agusgiralt@yahoo.es
[http://www.alliberantpoemes.blogspot.com]
[http://www.memoriadesants.blogspot.com]
[http://www.memoriadelpoblenou.blogspot.com]
[http://www.diesderauxa.blogspot.com]
[http://www.fotolog.com/psico2012]
Últims relats de l'autor
- L'Absència
- El dia que les voreres van començar a créixer
- L'home-nas
- Poesia a Flor de Pell
- Gràcies pel menyspreu
- La revolta dels Minairons
- El Camí - I
- El Regne de Pedra
- La poesia s’ha omplert de silenci
- Cels plens de mar i arrels
- Un caos ple d'ordre
- Quan el rostre es difumina
- Arrelats a la Rauxa
- Neteja
- Mal