PLENITUT

P L E N I T U T





VOLAR
per l'espai del nostre somni
i en la distància, però juntes

PERDRE'NS
en les profunditats
del nostre pensament

LLIURES
com en la nit
les aus nocturnes

SOLES
com nau que a la deriva
abandona el mariner

PLENES
del dol i el de viure
de l'esperança d'un somriure
de l'incert plaer d'un bes...

I L'AMOR
per testimoni
de la dissort de nostres vides
tan llunyanes, tant unides
dins aquest oblit, forçat.

ESCLAVES
de la hipocresia
hostes d'un mon llunyà
desconegut... ignorat...
preludi palpable
del nostre incert demà.

Montserrat Artigas Parera.