PERSPECTIVES

L'Ònia tenia quinze anys, apunt de fer-ne setze. El vint-i-tres de juliol a les quatre i cinc de la matinada, exactament, complia els setze anys. Era una noia alta que guardava les proporcions ideals preestablertes pels artistes Grecs del Període Clàssic. Segons les explicacions de la seva professora Dolors, de ben segur que, Policlet l' hagués classificat d'ideal i d'harmònica perquè l'Ònia mesurava, exactament, el que normatitzava el seu cànon, vuit caps d'alt; ni un centímetre més, ni un centímetre menys.

El dia que la professora Dolors els va parlar del Període Clàssic a Història de l'art, l'Aula de 4t A es va convertir en un guirigall ple de preocupacions estètiques. Els quinze alumnes de l'aula de 4t A de l'Institut Ozó d'un poblet de poc més de dos mil habitants, es van alçar de la cadira i es van començar a mesurar els uns als altres, una vegada i una altra com si per intentar-ho diverses vegades les proporcions haguessin d'ajustar-se a la normativa de Policlet.

- Ònia, quan mesuro?, va preguntar la Paula.
- Sis caps, Paula. - A veure Paula, mesura'm a mi ara.
- Vuit caps! Que guarra tia! -Ja veuràs quan en tinguis trenta, no estaràs pas tan proporcionada no!, va respondre la Paula.
- Què dius tia, si amb trenta anys encara ets jove!
- Amb trenta anys ja se't comença a passar l'arròs; et surten arrugues, cabells blancs i t'engreixes a saco... . I sinó mira la meva veïna del cap del carrer, està feta una foca! I al cap n'hi té més de blancs que de negres.
- Paula, això no són els trenta, això és una putada de la genètica; -ets jove si et sents jove!

La professora Dolors va intentar posar fi a aquella orgue de gats, va deixar anar un crit amb força i els va demanar que comentessin el Dorífor amb la intenció d'aturar aquell desori. L'Ònia i la Paula van tallar de cop aquella conversa sobre l'edat en què ja et poden classificar de vell sense ofendre't i van deixar anar el cul a la cadira empassant-se les últimes paraules que encara els quedaven per dir.