Personometre

El mateix nom que hauria de rebre l'enginy va ésser ja objecte de no poques discussions, personalimetre, personimetre, humanimetre ,......., la funció però que volíem donar-li era del tot clara, encara que no certament senzilla ni simple : mesurar el grau d'humanitat, l'índex de "persona" que més enllà de les aparences, hi ha en cadascú.

Sabíem per la ciència, que el cervell humà, no es un tot, sinó la suma de diverses parts que per així dir-ho tenen un alt grau d'autonomia en el seu funcionament :

El paleocortex, també anomenat "cervell reptilia " quina tasca és concreta en les anomenades funcions corporals instintives, i que en termes molts simples, li podíem dir el pilot automàtic; quan ens excedim en qualsevol cosa, fer exercici, treballar, descansar, menjar ,... ens envia el seu missatge, agulletes, estrès i insomni, mal de cap, acidesa,....i si cal [ sembla que ara, cal amb molta freqüència ] ens atura a la força fins amb un infart, si tant i tant ens costa d'entendre les seves ordres. Val a dir que en comparació a la resta d'animals que comparteixen també aquest òrgan, l'espècie humana en els darrers decennis pateix una aguda pèrdua de comprensió del seu funcionament.

El sistema limbic , "cervell mamífer o emocional " controla les nostres emocions - reals o imaginaries - la por, el plaer, la ira ,.... , d'aquí amb el pas dels segles, sorgirien els processos d'aprenentatge i memòria, que ens permetrien anar adaptat les nostres respostes automàtiques a les necessitats d'un entorn concret ; amb tot encara és una eina força imprecisa, actua sense fer l'anàlisi de les dades que li arriben, i amb freqüència ens fa actuar erròniament. És el lloc comú d'on neixen les ximpleries que alimentem l'odi, els catalans separatistes, els negres que fan pudor ,....

El Neocortex, o "cervell racional" controla processos més complexos, el pensament, el llenguatge,... actua desprès de comprovar - tantes vegades com calgui - la totalitat de les dades i/o impressions de la imatge global que percep. Aquí desenvolupem els treballs intel·lectuals, la feina científica.

Actuem - pel que sabem fins ara - almenys a dos nivells :

Conscient ; a impulsos de la nostra voluntat, objectiva, racional, i capaç d'un únic pensament a la vegada. La velocitat a la que pensem, ens pot induir a creure que pensem infinitat de coses al mateix temps. Aquesta característica és del tot essencial, no podem - alhora - pensar una cosa positiva i una de negativa, encara que si - i ho fem amb freqüència - de forma seqüencial.

Subconscient ; Intuïm que cadascú porta un immens arxiu de memòria, fruit tant de la seva pròpia experiència, com del seu entorn. No hi ha dades objectives per afirmar que " rebem memòria" en el moment de néixer, però tampoc certament per a negar-ho.
El subconscient fa funcions que en les religions se'ns diu que du a terme l'ànima. La consciència critica per exemple, o la veu interior que ens recorda quan ja som a casa, que malgrat que no ens sancionaran pel que hem fet, - quan correm massa, o conduïm un xic beguts, o ... - ens diu que ho hem fet en contradicció amb les lleis del nostre entorn.

Teníem encara alguns detalls tècnics : L'enginy hauria d'adoptar la forma d'alguna eina coneguda fins al moment, potser per la medicina, i certament incorporaria la informació correcta a la seva funció, i la resposta en termes percentuals, de o a 100 de l'índex de "persona"

Hi ha un lloc comú, que assigna la bondat i com a resultat, el cel pels enginyers, i la maldat i l'infern per als advocats; està clar que mai cap advocat a fabricat una bomba, o un tanc, o un avió de combat i que aquestes tasques, son les habituals dels enginyers. Treballàvem en un equip amb majoria d'enginyers en la recerca del personometre. Hi vàrem introduir elements de mesura de les habilitats i/o aptituds, de les actituds, dels valors i/o les creences, i conscientment no dels coneixements, tota vegada que sabíem per pròpia experiència, que serveixen únicament, per disfressar o dissimular la resposta real ; la boca diu que entenem i acceptem allò que ens proposen, al temps que el Neocortex comença ja a preparar una estratègia d'oposició i/o de resistència ferotge.

Va costar no ens dol de reconeixeu-ho, però finalment sota l'aparença d'un aparell per controlar la pressió arterial, únicament tocant-lo, teníem ja el primer - i fins ara únic - personometre del món.

L'estudi el vàrem fer per col·lectius, i certament els "índex de persona" a les grans ciutats i els seus rodals, son baixos a molt baixos, en algun cas, ens va sorprendre fins algun valor negatiu dins del col·lectiu de l'anomenada "gent guapa", pensàvem en termes del 0% al 10%, com a normals en persones que viuen de les seves pròpies misèries, i el valor - 3% ens va sobtar.

Els índex en el món rural, fregaven quasi el 100%, donant plena credibilitat al funcionament del personometre.

Ara un repte ; quins valors mitjos creus que marcaven els treballadors dels sistema sanitari, els del sistema financer, els de l'administració Pública de Justícia, o d'Hisenda , o dels Cossos de Seguretat, els treballadors del transport, de mercaderies i de persones, el personal de vol i de terra de les aerolinies , els treballadors del sector de la construcció, de la indústria, del tèxtil, i els empresaris dels mateixos sectors ? ...... Tots els col·lectius que puguis arribar a imaginar tenen ja el seu índex mig de persona, fet com a mínim a partir de 1.000 observacions.

Si tens curiositat adreçat a guimera.mora@gmail.com

© Antonio Mora Vergés