Cercador
PERENNITAT
Un relat de: Josep Vendrell i Torres- Compartir:
PERENNITAT
Jo estimaré. Del cos no en restarà
ni un bri de pols. La nit serà l’amiga
que guardarà el record d’una herba antiga
que va florir un instant per estimar.
Abella d’alba, el sol devorarà
el crit de l’esperança fet espiga.
Tots contra mi: l’abella, el vent, l’ortiga.
Del jorn d’ahir mai no hi haurà un demà.
Muda la veu, desfeta la cançó,
tothom m’oblidarà. La lleu remor
d’un viure d’home es fon com la rosada.
Viurà, però, l’amor, i cada nit
la fosca s’omplirà, meravellada,
dels besos immortals del meu delit.
Manuel Tort
Estimaré o no!
La pols del cos em restarà per sempre;
serà viu el record transfigurat:
que hom és el que és, pel seu passat!
El jorn del tot ahir –sense demà–
és el present que mai no morirà.
Ningú no oblidarà...
la lleu remor del viure serà sempre cançó,
i la rosada... perles de matinada
sortint de la vesprada i anant vers la claror.
L’AMOR: PERENNITAT del que ens espera,
serà la mai acabada primavera:
la dolça meravella
sense la por d’un malaurat final.
Haurà passat tot el mal!
Els besos immortals de molts delits,
seran la llum dels cors amorosits!
Tothom en serà ple!
–segons la voluntat del seu voler.
Josep Vendrell i Torres
Jo estimaré. Del cos no en restarà
ni un bri de pols. La nit serà l’amiga
que guardarà el record d’una herba antiga
que va florir un instant per estimar.
Abella d’alba, el sol devorarà
el crit de l’esperança fet espiga.
Tots contra mi: l’abella, el vent, l’ortiga.
Del jorn d’ahir mai no hi haurà un demà.
Muda la veu, desfeta la cançó,
tothom m’oblidarà. La lleu remor
d’un viure d’home es fon com la rosada.
Viurà, però, l’amor, i cada nit
la fosca s’omplirà, meravellada,
dels besos immortals del meu delit.
Manuel Tort
Estimaré o no!
La pols del cos em restarà per sempre;
serà viu el record transfigurat:
que hom és el que és, pel seu passat!
El jorn del tot ahir –sense demà–
és el present que mai no morirà.
Ningú no oblidarà...
la lleu remor del viure serà sempre cançó,
i la rosada... perles de matinada
sortint de la vesprada i anant vers la claror.
L’AMOR: PERENNITAT del que ens espera,
serà la mai acabada primavera:
la dolça meravella
sense la por d’un malaurat final.
Haurà passat tot el mal!
Els besos immortals de molts delits,
seran la llum dels cors amorosits!
Tothom en serà ple!
–segons la voluntat del seu voler.
Josep Vendrell i Torres
l´Autor
1966 Relats
404 Comentaris
821553 Lectures
Valoració de l'autor: 9.69
Biografia:
Fotografia del mes d'agost de 1964, i de la poesia "AUTORETRAT".POESIA "AUTORETRAT" - http://relataires.com/r/672300
******
OBRES POÈTIQUES DEL MATEIX AUTOR
===================================
XERROLES MEDIEVALS
ORIGINALITAT IMAGINATIVA
ROSELLES CARTOIXANES
OTGER KATHALON
CORS ABRUSATS -Tres poemes d'amor -
MINYONET EL CAP BEN DRET !
DIÀLEGS POÈTICS
OCELLS PERDUTS I MOIXONS BELLUGOSOS -Tagore, vosaltres i jo-
NUVIANCES I ENDRECES
PENSAMENTS ANAGÒGICS i MENYSPREANCES
MITOLOGIA DEL PECAT
RELATS MEUS MÉS LLEGITS
========================
AMOR CREIXENT - 2370 lect.
EL JOU - 1727 lect.
UN DIA DE JOIA - 1399 lect.
VINE AMOR! - 1362 lect.
DEL DESFICI A L'OBSTINACIÓ - 1220 lect.
CANÇÓ DE SANTA FE - 1200 lect.
PERE VENDRELL (S. XIII) - 1212 lect.
ANGELETS DE LA TERRA - 1138 lect.
LA CRIDA - 1089 lect.
ELS CASTLANS DEL CASTELL DE SU - 1081 lect.
CARLES EL CALB - 1043 lect.
DRET DE CUIXA - 1027 lect.
******************************************
Correu: < venrellus@gmail.com >