Per a tú, tot!!

No hi ets, estic sola, desprotegida....em sento perduda!
On ets? No et veig, però et sento a prop meu, al meu costat...
però no et veig!
Perquè has marxat? Si jo encara et necessitava!

El dolor m’envaeix l’ànima,
les llàgrimes m’esborren la llum,
tot és fosc i tu no hi ets!
Poc a poc van naixent nous dies i
la llum va retornant,
però tu no hi ets!

És un malson, em pregunta el meu cor?
I jo somio amb tu, somio amb les teves paraules o
les teves abraçades, i per un segon,
és real i sóc feliç.
Però , la realitat ferotge
em desvetlla del meu somni i
tu no hi ets!

Diuen que aprendré a viure amb la teva absència,
amb aquest buit que tinc dins el cor.
Que no farà mal, que serà un record
que em reconfortarà quan les forces em decaiguin
i que tu sempre em guiaràs;
allà on siguis, sé que no em deixaràs!

Ja no estic sola, tu sempre estaràs en cada pensament,
en cada nova passa que doni i en cada record que tingui.
Cada somriure, cada mirada o cada paraula
serà el teu reflex, seràs com un mirall,
perquè ara vius dins meu!

Jo sóc tu i tu ets jo, ara som un!
Perquè sempre seràs meu,
perquè d’aquí mai podràs fugir.
No hi haurà dolor, ni malalties a combatre,
ara només hi ha pau.
Has anat més enllà del que podem veure o sentir,
perquè ara formes part de mi!

Ai!Pare no em deixis sola,
cuida’m i guiem, abraça’m fins a l’infinit
i envoltem dels teus records.
Que la memòria no em faci perdre l’únic que em queda de tu,
entra dins el meu somni cada dia quan la foscor neixi
i no marxis mai!!!
Queda’t sempre al meu costat!