PENSAR AMB EL COR I SENTIR AMB LA MENT

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
Hi havia una jove asseguda a terra amb un cartell als seus peus on resava: caritat. Un home s’hi va acostar, la va mirar i li va dir: “sóc caporal. Et faré una oferta molt caritativa: et portarem al metge i et donarem sostre i menjar a canvi de treballar tots els dies. Crec que pots ser útil durant bastant de temps”. La jove el va mirar i va dir: “això no és caritat, és explotació”. L’home va respondre: “llavors mor-te de fam”. Al cap d’una estona va aturar-se una dona gran i li va dir: “nena, si véns amb mi tindràs vestits cars i un home cada nit, a més d’uns quants diners”. La jove va respondre: “això no és caritat, és esclavitud”. La dona la va amenaçar: “millor que dormis amb un ull obert, desagraïda”.
Abans de tancar els comerços, un jove empolainat i d’aspecte acomodat li va dir: “ets maca. La meva petita vol una mare i jo una altra dona. La meva va morir fa dos mesos. Vine amb nosaltres!” La jove, dubtant, va contestar: “això no és caritat, és caprici”. Ell, amb expressió burleta, li llençà una moneda i va replicar: “tu t’ho perds”.
El sol fregava l’horitzó quan una vella es va arrambar al mur i, amb certa dificultat, es va treure les seves sabates foradades i començà a treure’s el vestit, força desgastat, fins que es va quedar despullada. Després li va dir: “té. Ara no els necessitaré”. En aquell moment van arribar dos guàrdies i la van prendre per impudícia. La vella es va girar i va dir: ¿veus? La jove, estupefacte, es va aixecar, va collir la moneda del jove ric que havia caigut a la seva vora i va córrer cap a un dels guàrdies: “si us plau, agafi aquesta moneda! La meva tieta està una mica malament del cap però em fa companyia! Els homes van llençar la vella del carro on l’havien pujada i van marxar. Llavors aquesta va dir: “gràcies, maca, això és caritat,... la que es pensa amb el cor i es sent amb la ment”.

Ona Muria

Comentaris

  • cap i cor[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-05-2018 | Valoració: 10

    Magnífic! Un relat en forma de faula, amb un final que marca. Concís, directe, amb un bon retrat social de diversos personatges. Molt bé! Una forta abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: