Pensament llunyà

Sóc jo qui et vull deixar, ja he patit prou,
però no goso marxar del teu costat
no és odi, que sempre t'he estimat
però dins meu alguna cosa es cou.

Et faig fora, jo vull reflexionar
vull ser tota la tarda pensament
descansar de tot aquest fixament
que, poc a poc, em fa descarrilar.

Hi ha d'haver un remei contra la buidor.
Sóc forta, ho intentaré avui mateix.
Començo a fer les teves maletes.
Què em passa que tinc aquest pes al cor?

Mirant sota la roba d'un calaix
he trobat les fotografies velles
i t'he vist junt amb mi, feliç i reies,
refaig aquells dies com un collage.

Ja tinc ganes que tornis aviat,
torno a desar les fotografies,
et truco, no vull que passin dies,
i ets davant de casa aparcat.

I tu m'abraces i m'ofegues
fins que ens troba la llibertat
de saber-nos enamorats.