Penetrar dins del tot

Penetrar dins del tot,
dins la realitat que veig
i dins la que no veig.
En silenci,
discretament,
amb el ball dels àtoms que em formen.
Girant amb els que formen
la resta de coses i persones.
Desfer-me i poder-me fondre,
subtilment dins dels teus ulls,
per fer-me llàgrimes
i correr per les teves galtes
i morir
per despertar del somni,
convertit en llavor
d’un nou jo, sense ego,
un jo que sigui un tu
o un vosaltres
que vagi arrelant al vent
i que pugui creixer,
com una olivera, recargolant-se,
fent-se dur
i donant uns fruits
que conservin el gust de la teva pell,
com jo el conservo encara.