Pell de gallina

De peus a cap un calfred sento,
Que em posa la pell de gallina,
Quan en que he d'oblidar-te penso;
Em sento mosca en ta teranyina.

No puc evitar pensar en tu,
Per què ets la meva vida.
Trobarem un camí comú,
No tinc cap més sortida.

No puc oblidar-te,
Ni puc ser acompanyat,
Només em queda saludar-te,
I quedar sol marginat.

Tancar-me en mi mateix no goso,
Sé que em faria mal,
L'experiència em diu que visqui,
Com visc un dia normal.

Cada gota de pluja,
Acompanyada d'un llamp,
Em recorda la caiguda,
Que faré d'ara endavant.

El meu repte és mantenir-me,
Per què no està tot perdut,
Algun dia potser arribi l'hora,
En que pugui estar amb tu.

Només puc confiar en la dita
"el temps tot ho arreglarà",
I seguir l'agulla petita,
Que al rellotge es mourà.
Aquesta és la meva fita,
Aguantar el pas del temps,
Potser amb nova collita,
Vindran també nous vents.