Pedigree [Polític]

Cultiu pur, a partir d'un sol individu, llavor o espora, per a l'estudi de la seva descendència. Referit també a la genealogia d'un animal de raça.

Trobo que la major part dels nostres pares i mares de la Pàtria, no tenen - en el millor sentit - gaire pedigree: m'explico :

El llenguatge tavernari, està bé, és adequat per a comunicar-se a les tavernes, tothom però espera que amb independència dels seus escandalosos emoluments - quasi sempre sense justificació objectiva - s'adrecin els uns als altres de forma correcta; existeixen perquè no tots veiem el món del mateix color, i malgrat això tots conformem els colors del món.

Les desqualificacions, la manca del necessari respecte a l'adversari, la negació efectiva i real - més enllà de les paraules - a l'acceptació de qualsevol discrepància i/o singularitat, donen com a resultat un sistema "poc democràtic " , on dissortadament tot s'hi val.

No fem referència únicament als Partits Anticatalans - que també - la llavor maligna creix per arreu : ¿ que sinó és una afirmació indemostrada com ; vostès tenen un problema del 3 % ?, ¿o el gest de tocar-se les galtes mentre l'adversari explicita el seu nou programa de govern ?. ¿o l'afirmació grollera de fer qualsevol cosa manu militari ? . Fins exclamacions del tipus; antes partia que doblá , davant el fet objectiu de milers i milers de perjudicats, serveixen només per acreditar que d'això, de pedigree , n'hi ha ben poc !. Coses com : deixar o permetre que un germà s'aprofiti dels bens de tots en benefici particular; recordeu al Guerra ? demanen ja una resposta penal que dissortadament no va arribar en aquell cas.

I justament per pedigree, hem d'esforçar-nos en millorar la nostra particular "cabanya " , certament tenen moltes deficiències, acumulen sospites greus, - molt greus en algun cas - bastants dels qui a casa nostra es dediquen a la política, però son, i això no podem oblidar-ho, els nostres polítics ! , els qui hem escollit en la difícil decisió entre la convivència i la guerra fratricida!

Recordo les paraules dites a manera de consol per aquell amic argenti quan em queixava de la corrupció ; aqui al menos le dejan vivir a uno ! . Avui amb una gravíssima crisi econòmica, amb una inflació que s'emporta literalment el menjar del plat dels més pobres, malgrat la continuïtat política d'un govern que s'adjectiva com obrer , aquella afirmació comença a ser mentida.

D'un govern s'esperen mesures : retornar la confiança als ciutadans; evitar patiments puntuals a qualsevol col·lectiu; aprofundir en la justícia social, tallar de soca-rel, privilegis, prebendes i actuacions corruptes i/o sospitoses,......

D'un govern no s'esperen, sortides de to, exabruptes, desqualificacions, revenges, ....

El pedigree els hi atorgaran les seves accions, i no - i es bo que ho recordin - les seves paraules; així doncs més enllà del apoyare ...! esperem fets, fets !!!!!!!!!

© Antonio Mora Vergés