Cercador
Pe curând (A reveure)
Un relat de: deòmises- Compartir:
Marxes com la brisa que porta la tempesta
De la teva absència,
Mentre sóc deixeble dels teus dits,
Reflex dels teus ulls de requesta.
Riu de carícies que no accepta la conquesta,
Periré per la teva innocència,
Mentre estens en les meves nits
El buit dels teus llavis, les dents de la congesta.
Fins quan hauré de témer els esculls
Si em deixes l'ànima, malalta pels teus ulls,
Varada en ells, envoltada de ginesta?
Flor del sol de la meva tardor,
Moro per morir per la teva claror
Si marxes com la brisa que porta la tempesta.
l´Autor
373 Relats
1011 Comentaris
307326 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978