PARROQUIA DE SANT CRISTÓFOR O SANT MENNA A TAVERTET.OSONA

El nom Cristòfor, "el portador de Crist', evidentment es referia a qui portava Crist al cor.; probablement li va ser imposat en el Baptisme. No hi ha constància de l'anterior nom del soldat. La tesis del Josep Capdevila i Soldevila , documentada i rigorosa, recollida en el llibre : La Capella de Sant Cristòfor i el barri del Regomir de Barcelona, en la que formula la possibilitat d'un doble culte al mateix personatge, Sant Menna al lloc de naixement, i Sant Cristòfor al lloc del martiri, em sembla del tot versemblant, i possible-

la història que explica com Cristòfor va ser capturat i obligat, per la força, a servir en una unitat militar anomenada la Cohors Tertia Valeria Marmaritarum. Els marmaritans eren un poble del nord de l'Àfrica que es trobava on avui hi ha la moderna Líbia.

Si considerem com un fet indiscutible que Cristòfor formava part del poble dels marmaritans, cal cercar el seu culte a les regions situades entre Marmarica i Alexandria i immediatament ens adonem que a 45 km al sud-oest d'Alexandria, a la ciutat coneguda com Abu Mina, existeix des de temps molt antics un culte dedicat a sant Menna

Per les narracions de Cyrus de Cotyaeum, però, sabem que Menna va ser un soldat, que va ser martiritzat en un país foraster i que les seves despulles van ser retornades al seu país d'origen, després de la seva execució. Aquest fets són els mateixos que nosaltres coneixem de la vida de sant Cristòfor.

David Woods creu que hi ha motius suficients per a identificar la història de sant Cristòfor amb la de sant Menna.

Sant Menna és patró de la població catalana de Sentmenat, al Vallès Occidental.

Quan al topònim Tavertet, en algunes fonts Tabertet, seguim aquí a l'Antoni Jaquemot. El lloc de Tabertet és en un penyal damunt del riu Ter. És possible que el nom de 'taber' o 'tàvaro' vulgui dir "illa" o "lloc separat". En la llengua basca - darrer vestigi de la parla dels ibers - 'tai-bereiz' vol dir "final de territori separat".

El poble de Tavertet (870 m i 119 h el 2005), arran de cinglera, és format per tres carrerons d'antigues cases (algunes reformades), i l'església amb l'absis a frec de cingle.

La part vella ha mantingut l'aspecte tradicional, amb els murs de pedra i les llindes treballades. Té un caràcter rural, tot i que moltes cases s'han convertit en segona residència.

L'església de Sant Cristòfol de Tavertet, inicialment composta per una sola nau romànica, amb dos arcs torals de reforçament i un absis decorat amb arcuacions cegues i lesenes, correspon segurament a l'esmentada el 1070. A la fi del segle XII o principi del XIII hom li afegí a l'extrem de ponent una torre campanar, que s'uneix per un pont a la rectoria, i al principi del XVII, una segona nau a la banda de tramuntana, unida a la primitiva per grans arcs i coberta amb voltes d'ogiva. Un segle més tard fou feta la sagristia i un altar o capella a migdia. L'absis que havia estat sobrealçat, i l'aparell romànic, han estat restaurats. Conserva una antiga i valuosa imatge gòtica d'alabastre de Santa Maria, dita antigament la Verge del Cor, datada al principi del segle XV.


Una carretera local - acabada l'any 1.962 - uneix el poble de Tavertet amb el poble de Santa Maria de Corcó, on connecta amb l'antiga carretera comarcal C-153 de Vic a Olot. L'accés per aquesta carretera que ve de Santa Maria de Corcó dóna una visió extraordinària de l'engorjat de la riera de Balà, amb l'encalmament del pantà de Sau. Des d'una raconada abans de travessar la riera de Tavertet , corprèn la visió de cimals coronats per grans penyes i vells masos, com el Sunyer de Dalt, o la Torre, i el fons en un puig encinglerat, la silueta de la capella de Sant Corneli.

La carretera - aquí com per arreu - serviria per accelerar el despoblament del terme. Tavertet indiscutiblement a l'estiu fa goig; però, i a l'hivern ?

© Antonio Mora Vergés