Pare, vull fer-me a la mar

Quan dormen els angels i es desperten els llumeners, un vailet s'amaga a la barca del seu pare pescador, quan la lluna vigila amb ulls de plata la mar
sola es quedava una mare sense poder-ho retenir.
La suau brisa de la mar acarona la pell del noiet que atret per l'aroma d'un cafè acabat de fer per mantenir els pescadors ben desperts
es desperta i sorprèn al seu pare amb un somriure.

Son pare el mira mig enfadat mig content
amb la mirada perduda i el cor cultivat
pregunta al seu fill el perquè de la seva presencia, el fill amb els uls llagrimosos li respon.
- « Pare, jo vull fer-me a la mor com tu però la mare no em deixa salpar ",
- «fill meu, has de fer cas a la teva mare que ella sempre te cura de la teva anima ».
- « Pare, jo vull ser pescador només
i la mare vol que vagi a l'escola,
però a mi com a tu em crida la mar
¡ vull endinsar-me com sempre l'has fet tu ».
- « Ai Fillet 1, tu has d'anar' a l'escola
per aprendre amb atenció curiosa a ser un home de profit i respectat que per fer-se a la mar sempre hi ha temps ».
- « Pare, a Ia escola no vull anar,
que la mar es un bona professora
i vull que sobre la seva pissarra de corals m'ensenyi com es multipliquen els peixos.
Quantes delícies pot agafar la meva xarxa quan la mar els abraça amb els seus braços que la lluna far brillar com si fossin de plata, al sol de punta d'alba U demanaré I'orientació ».
Amb els ulls migs llagrimosos el pare complaent
abraça al seu fillet mirant cap a I'Horizont
i l'hi diu amb veu resignada i menjant-se l'orgull:
- « si la mar t'ha cridat, no soc ningú per retenir-te ».
- « Pare, com m 'agrada aprendre amb tu
les meravelles del mor que m 'ha vist néixer
amb la teva companyia les nits son màgiques
deixa'm que t'ajudi a tirar de la xarxa ».
- « Fill meu ves amb compte que la mar es triadora,
i el teu cos s'el pot empassar sense adornar-te )),
- « Pare, no temis per mi, amb tu al meu costat,
res m'ha de passar, que tu n'ets el meu angel guardià )).
1 tots dos, pare i fill, navegaren fins la punta d'alba
gaudint mútuament de tant agradable companyia
el pare ensenyava al fill totes les arts de la pesca
amb molta tendresa i un somriure de complicitat
A la crida del patró, el para i el fill pugen la xarxa
i contemplen amb il.lusió el fruit de la seva pesca
pops, calamars, salmons gambes lluços i sèpies
adonaven aquella nit la xarxa d'aquell pescador.
Amb el rostre mes amable, una mica cansat i somrient
el pescador alçá al seu fillet ben alt i el presentar
a tots els pescador que hi feien companya a la mar
amb orgull i felicitat, junts festejaven la bona pesca.
En arribar la matinada, tornaren cap al port
plens de felicitat el pare i el fill amb el fruit
del seu esgotador encara que plaent treball
on mare i esposa els hi esperava amb llàgrimes d'alegria.
La mare mirava al seu fillet i veia el rostre del seu marit
i amb molta resignació va entendre perfila noble vocació
d'un fill a qui la mar li havia cridat i no el va renyar,
només per veure feliç, ells ulls de la mare s'il·luminaren.