Cercador
pare com es viu sense avis ?
Un relat de: Antonio Mora VergésRellegia l'anomena't llibre de firmes que s'acostuma a posar en els tanatoris en un pupitre sota el nom del difunt. Havíem donat el darrer comiat al Manel Lorente González el dimarts 29.12 de 2.009.
La major deixaven únicament la seva signatura, alguns afegien records comuns i/o desitjos pel difunt; trobava el text deliciós d'una bona amiga que diu :
El teu pas per aquests camins, ens ha ensenyat el camí de la llum i de la serenor.
Topava finalment amb les notes escrites des d'un desconsol extrem per la seva neta - i filla meva - Montserrat :
AVI, Hi ha alguna paraula més bonica ? El meu Avi, el meu Avi.
L'Avi dels meus fills, a partir d'avui l'Avi dels meus records.
Ho saps com t'estimo ?...... pare com es viu sense avis ?
Dies abans del traspàs de l'avi Manel, la meva filla, ja m'havia fet aquesta mateixa pregunta, que ni en aquell moment - ni tampoc ara - té una resposta fàcil.
Del Siràcida reprodueixo " El dol pels difunts "
Fill meu, si algú es mor, no t'estiguis de plorar,
comença el dol i desfoga el teu dolor.
Dóna-li sepultura segons la seva voluntat
I ocupat de la seva tomba.
Plora amargament , plany-lo a llàgrima viva,
Observa el dol que li escau,
Un o dos dies més per evitar murmuracions,
I desprès consola't de la teva tristesa,
Perquè la tristesa porta la mort
I la pena del cor consumeix les forçes.
En la calamitat es prolonga la pena,
I tothom maleeix una vida insuportable.
No t'abandonis a la tristesa;
Aparta-la pensant com tot s'acaba.
No oblidis que la mort no té retorn,
Que al difunt no li seràs de cap profit, i que a tu et faries mal.
Recorda que la seva sort serà també la teva;
<< ahir per a mi, avui per a tu >>
Quan un difunt reposa, deixa que també reposi el seu record;
Consola-te'n, un cop ha exhalat l'esperit.
En el seu recordatori, seleccionàvem les paraules que millor descriuen els nostres sentiments ;
No ens entristim
Pel fet d'haver-lo perdut.
Sinó alegrem-nos
Pel fet d'haver-lo tingut.
No tinc resposta a la teva pregunta Montserrat ; de l'Avi Manel a partir d'ara, com de L'Avi Antonio sempre, tots nosaltres trobarem a faltar el seu somriure.
© Antonio Mora Vergés
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5461795 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.