Pardals

En una d'aquelles estiuenques nits,
estàvem junts en un racó de la plaça
quan em vaig adonar d'uns pardalts ferits
perquè em van caure a la cara.

Eren petits
sense plomes
malalts atordits
i t'ho dic sense comes.

Amb la meva camiseta els vaig abrigar,
un semblava mort mentre que un altre piolava,
la seva boqueta movia mentre cantava,
suposo que per poder fer un mos de menjar.

Eren petits
sense plomes
malalts atordits
i t'ho dic sense comes.


Cada nit els recordo, els somio, me'ls imagino,
piolant una altra vegada dins la meva camiseta,
penso en com els pot anar la vida mentre camino
per sota de l'abre d'on van caure, la vella pomera.