Cercador
PANTEÓ VIADER AL CEMENTIRI DE CARDEDEU
Un relat de: Antonio Mora VergésManuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877- la Garriga, 15 de setembre de 1937), és l’autor del Cementiri de Cardedeu, esmentat com Carotitulo (Segle X), això pel que fa al topònim a donat lloc a tota mena de proposta :
Si recordem de la pregaria de l‘Àngelus : verbum caro factum est,.. ; el verb és feu carn, .. hom defensa la tesis d’una referència a Déu.
Francesc de Borja Moll, defensa que vindria de Car (quer, pedra) i deu (font o lloc d’on brolla l’aigua).
Balari i Jovany ho derivaria de “quercitulum” (alzinar petit).
El que no té ni cap ni peus, és la presència a l’escut parlant de Cardedeu del card dels Cardona.
Els Viader tenen am Cardedeu una llarga vinculació :
http://www.jviader.com/viader/viader/v31.html
No trobava cap entrada d’aquest fossar a la pàgina ‘Imatges de pedra i de silenci’.
Si, l’excel•lent treball de : de l’arquitecte Lluis Cuspinera i Font , i de la restauradora Carme Clusellas i Pagès : http://www.raco.cat/index.php/Lauro/article/viewFile/48264/51284
Si, l’entrada http://angelesdescarnados.blogspot.com.es/2010/04/el-cementerio-de-cardedeu.html
Hi ha un abans i un desprès de Cardedeu, que s’explica únicament per la presència de l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol.
Superada la porta hom veu el monument escultòric, , alçat sobre un espai ovalat, que actua a manera d’eix ordenador del cementiri; hi ha un petit jardí rodejant la tomba, una escala amb dos elements escultòrics i a la part superior una creu que reposa sobre una columna hexagonal.
L'escultura és feta amb marbre i està composta per una figura humana de certa edat amb barba (potser el profeta Malaquias) assegut amb un llibre obert a la mà esquerra i una ploma a la dreta. Els plecs de la seva indumentària cauen suaus per tot el seu cos. Al seu costat hi ha un lleó amb ales recolzat amb les potes davanteres visibles. Aquesta escultura està inclosa en d'un moviment antiacademicista dins del modernisme: l'escala humana del bloc, la naturalitat en el gest, la falta d'anècdota i l'expressió són alguns trets d'aquest moviment d'escultura que va tenir com a principal influència François-Auguste-René Rodin (París, 12 de novembre de 1840 - Meudon, 17 de novembre de 1917), i que es veu reflectit en aquesta escultura d’Enric Clarasó i Daudí, ( Sant Feliu del Racó 1857 - Barcelona 1941)
A la tomba hi ha la inscripció de la família Marc Viader
Si recordem de la pregaria de l‘Àngelus : verbum caro factum est,.. ; el verb és feu carn, .. hom defensa la tesis d’una referència a Déu.
Francesc de Borja Moll, defensa que vindria de Car (quer, pedra) i deu (font o lloc d’on brolla l’aigua).
Balari i Jovany ho derivaria de “quercitulum” (alzinar petit).
El que no té ni cap ni peus, és la presència a l’escut parlant de Cardedeu del card dels Cardona.
Els Viader tenen am Cardedeu una llarga vinculació :
http://www.jviader.com/viader/viader/v31.html
No trobava cap entrada d’aquest fossar a la pàgina ‘Imatges de pedra i de silenci’.
Si, l’excel•lent treball de : de l’arquitecte Lluis Cuspinera i Font , i de la restauradora Carme Clusellas i Pagès : http://www.raco.cat/index.php/Lauro/article/viewFile/48264/51284
Si, l’entrada http://angelesdescarnados.blogspot.com.es/2010/04/el-cementerio-de-cardedeu.html
Hi ha un abans i un desprès de Cardedeu, que s’explica únicament per la presència de l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol.
Superada la porta hom veu el monument escultòric, , alçat sobre un espai ovalat, que actua a manera d’eix ordenador del cementiri; hi ha un petit jardí rodejant la tomba, una escala amb dos elements escultòrics i a la part superior una creu que reposa sobre una columna hexagonal.
L'escultura és feta amb marbre i està composta per una figura humana de certa edat amb barba (potser el profeta Malaquias) assegut amb un llibre obert a la mà esquerra i una ploma a la dreta. Els plecs de la seva indumentària cauen suaus per tot el seu cos. Al seu costat hi ha un lleó amb ales recolzat amb les potes davanteres visibles. Aquesta escultura està inclosa en d'un moviment antiacademicista dins del modernisme: l'escala humana del bloc, la naturalitat en el gest, la falta d'anècdota i l'expressió són alguns trets d'aquest moviment d'escultura que va tenir com a principal influència François-Auguste-René Rodin (París, 12 de novembre de 1840 - Meudon, 17 de novembre de 1917), i que es veu reflectit en aquesta escultura d’Enric Clarasó i Daudí, ( Sant Feliu del Racó 1857 - Barcelona 1941)
A la tomba hi ha la inscripció de la família Marc Viader
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5455997 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.